dimecres, 28 de desembre del 2011

L'avi de Messi va jugar al Vendrell









En la secció d’esports del passat divendres del diari del Baix Penedès es va publicar una notícia que ve a certificar el que era més que un rumor pel camp de futbol del Club d’Esports: que l’avi de Messi havia jugat al Vendrell.

Així, arran de les investigacions d’Eduard Soler, expresident del CE Vendrell, recollides al llibre “Història del CE Vendrell” –que aquest vespre es presenta a l’Auditori de l’Escola de Música- s’ha pogut acreditar la presència de l’avi de Messi durant una temporada en l’equip, gràcies a les converses amb veterans de l’època i a la troballa d’una fotografia d’aquell grup de jugadors.

L’autor del llibre, que va viatjar fins a Lleida per aconseguir més dades sobre la seva investigació, va poder parlar amb alguns dels familiars allà establerts qui el van fer saber què, efectivament, l’avi de Messi havia viscut durant un temps com a ferrer a l’Arboç, i que la seva afició al futbol el va dur a formar part de l’equip del Vendrell durant els anys vint.

Per les dades oralment recopilades, sembla que el protagonista de la història era un bon extrem, esquerrà com el seu nét, hàbil i murri, i més passador que golejador. La descoberta ve a corroborar el que fa temps era un secret en veu alta, especialment des que es va començar a parlar dels possibles vincles familiars de Leo Messi amb Bojan per les terres de Lleida. Amb la publicació de les investigacions d’Eduard Soler s’acaba tancant el cercle del passat català de la pulga, afegint-se una component mediterrània i baixpenedesenca a les seves especials condicions per a la pràctica del futbol.

dimecres, 21 de desembre del 2011

L'Arboç, 18 de desembre de 2011: la part positiva de les derrotes

L'Arboç 10 - Prebenjamí B 0
(0-0, 2-0, 4-0, 4-0)


Hemos perdido contra el Barcelona 4 a 0, pero hemos aprendido mucho hoy con ellos
“...primero hay que perder para aprender a ganar...”
“...hoy aquí aprendimos a jugar al futbol...



Aquestes són algunes de les declaracions de Neymar, un dels jugadors més mediàtics del futbol internacional del moment, després de perdre la final del Mundial de Clubs.  Molt present últimament als mitjans de comunicació per les seves innegables condicions com a futbolista –algunes de les imatges que s’han pogut veure d’ell són realment espectaculars-, sembla cridat a ser un dels noms dels propers anys.
  
Al marge de les seves condicions tècniques, des d’algun sector s’havia anat estenent una imatge d’ell no gaire favorable. Molts l’havien pintat com un jove –tan sols té 19 anys- de caràcter polèmic, conflictiu, no recomanable per a un equip gran. I el seu look, coronat per una cresta que no convida a rematar de cap, tampoc l’ajuda gaire. Per entendre’ns: a priori, si el posem al costat de Bojan, perdria per golejada en una comparança de bons nens.



Però, ja se sap, les aparences sempre –o gairebé sempre- enganyen. I el cas és que el tal Neymar, després de perdre la final de la Intercontinental, ni va maleïr l’àrbitre, ni es va queixar de res, ni va carregar contra ningú. Simplement es va limitar a reconèixer el que tothom havia vist: que el rival havia estat millor, que s’havia enfrontat a un equip –el Barça- que està en una altra òrbita, i que l’únic que es pot fer en aquests casos és reconèixer les coses tal com són, felicitar al rival i portar la derrota amb dignitat. I, a més, diu molt d’ell el fet que anés a la mitja part a demanar la samarreta de Puyol i al final del partir la de Messi.




Perquè quan això passa, encara que hagis perdut, t’has de sentir en part guanyador, ja que has estat un contrincant que és un gran exemple de l’acceptació de que això, en el fons, no és més que un joc. Unes vegades es guanya i altres es perd. I tant important és saber guanyar com perdre. Neymar, en aquest cas, va demostrar amb les seves declaracions a tots aquells que tenien una imatge dubtosa d’ell que és un autèntic esportista.




El que va dir Neymar és el que podríem aplicar al partit que diumenge va perdre el Prebenjamí B davant de l’Arboç en el seu camp. A priori, es tractava d’un obstacle ben difícil, ja que els locals havien tancat amb victòria tots els partits que fins ara havien jugat. A més, es tractava de l’equip A, la qual cosa hi afegia dificultat. Finalment, les sospites es van tornar realitat perquè els rivals van demostrar perquè van primers en la classificació.




 Però, tot i la derrota, cal destacar el paper dels nostres nens, que van plantar cara en tot moment i s’hi van deixar la pell. Especialment intensa va ser la primera part, que es va tancar amb un empat a zero gols, en un intercanvi de joc intens i emocionant per part dels dos equips. Fins i tot vam tenir més oportunitats i més domini del joc nosaltres.


Després, però, la “lògica” es va anar imposant. Però fins i tot quan els gols anaven caient a favor dels rivals, el nostre equip va continuar lluitant i no es va rendir. Aquesta és una bona lliçó. Encara que tinguis clar que ja no tens possibilitat d’aconseguir la victòria, l’esport consisteix en continuar esforçant-te, treballant, i intentant donar el millor de tu mateix. Va guanyar el rival perquè va ser millor. Però nosaltres vam complir amb la nostra obligació de continuar endavant. I és que tant important és saber guanyar com aprendre a perdre.



dilluns, 12 de desembre del 2011

Dissabte, 10 de desembre de 2011: golejada


 El Vendrell
Prebenjamí B 9 - Segur de Calafell 0
(1a part: 4-0; 2a part: 5-0, i l'àrbitre dóna per acabat el partit)









  
Dissabte al matí els nens del Prebenjamí B van golejar al Segur de Calafell per un total de 9 a 0 (4 a 0 en el primer quart i 5 a 0 en el segon). Va ser, a més, un bon repartiment de golejadors, ja que van marcar 5 nens diferents (el Biel en va fer dos). I això que el partit no es va jugar sencer, ja que, a l’acabament del segon període, l’àrbitre el va donar per finalitzat per un problema amb les fitxes del rival.


Des de bon començament l’equip va sortir al camp molt endollat, amb moltes ganes, suposo que com a conseqüència de l’experiència de fa unes setmanes, quan van jugar un amistós al camp del Segur i es van trobar amb moltes dificultats. Potser per això, des que la pilota va començar a rodar, els nens van anar pel partit, començant a dominar, a crear oportunitats i a marcar gols.


Va ser, en resum, una bona mostra de les seves capacitats i potencial. I tot i que encara han d’aprendre a corregir i aplicar molts aspectes del joc –especialment el posicionament al camp- poc a poc van assumint i entenent com han de fer les coses i encarar els partits.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Dissabte 3 de desembre: derrota a Calafell

Dissabte passat van patir una derrota al camp del Calafell per 5 a 1. Després de guanyar la primer part (0 a 1) amb gol del Biel, vam perdre la segona (1 a 0). La tercera es va tancar amb un empat (0 a 0) i la quarta, que es va convertir en la decissiva, va acabar amb un contundent 4 a 0 en contra.


Sembla que aquesta és la tònica habitual dels últims partits: comencar dominant, marcant i dominant i acabar perdent. Però això és un aprenentatge continu, i d'aquí a una estona  tenim una nova etapa en aquest camí.
A les 11 d'aquest dissabte, nou partit de lliga a casa, contra el Segur de Calafell, un equip amb el qual ens vam enfontrar en partit amistós fa ben poc i que no ens va posar les coses gens fàcils.
D'aquí a una estona, torna el futbol.

divendres, 2 de desembre del 2011

Un interessant partit


Segur de Calafell, 26 de novembre de 2011
Segur 5 - El Vendrell 4 
(4-1; 0-1, 1-2)


 
Dissabte passat el Prebenjamí B del Vendrell va jugar a Segur de Calafell un partit molt intens i disputat, on els nens es van haver d’esforçar al màxim. Els rivals, amb algun jugador molt destacat, van dominar la primera de les tres parts que es van jugar deixant el marcador en un rotund 4 a 1, tot i que vam començar marcant nosaltres.



Però durant el segon i el tercer període l’equip es va refer de la dificultat del partit i van aconseguir remuntar i acabar guanyant aquestes dues últimes parts. Va ser un d’aquells partits ple d’interessant conclusions i, sobre tot, de gran mèrit per la feina que els nens van haver de fer, de picar molta pedra, viure amb intensitat cada segon i no renunciar en cap moment a assolir un resultat positiu.


diumenge, 20 de novembre del 2011

Primera derrota de la temporada




El Prebenjamí B del Vendrell va jugar ahir el partit corresponent a la tercera jornada de Lliga al Camp del Tancat. Si la primera l’equip va descansar, i la segona va guanyar, la tercera va tocar perdre per un global d’una part guanyada, dues perdudes i una altra empatada, i un total de gols de 4 a 3.

Tot i el resultat l’equip no va jugar malament. No vaig poder veure el partit en directe perquè havia de treballar, però, pel que m’han dit, els nens van merèixer un millor resultat ja que van jugar força bé i van disposar de nombroses oportunitats de gol (el Bien en va tenir més d'una, però no va estar encertat de cara al gol i ahir no va marcar). Però el futbol és així. La pilota, de vegades, no entra, i els partits igual que es guanyen es poden perdre.

El primer quart va ser netament vendrellenc, marcant dos gols i donant símptomes de superioritat. Però a partir d’aquí la cosa es va entregirar, ja que els rivals van aconseguir, amb pocs gols, guanyar dues parts, la qual cosa ens va fer perdre el partir.

Al marge del resultat, i pel que he pogut veure al vídeo, destacaria dues coses. La primera és el gran gol de falta que va fer l’Eric, des de fora l’àrea, i que va repetir per dues vegades, ja que en la primera ocasió l’àrbitre encara no havia xiulat. El Biel, pensant que ja es podia treure, li va passar en curt, i l’Eric va engaltar un gran xut que va anar a dins la porteria. Els nostres nens van començar a córrer celebrant el gol, i fins que no va passar una estona no es van adonar que s’havia de tornar a repetir el llançament. Tot i això, els nens van tornar a la posició d’abans, van fer els mateixos gestos, l’Eric va calcar el xut i la pilota va tornar a entrar per l’escaire. Un megagol.

(Com a curiositat en relació amb aquesta falta, el Biel em va explicar, en arribar a casa, que havia estat un gol tan maco que l’àrbitre va ordenar que es fes una repetició perquè la gent el pogués tornar a gaudir. Pura innocència!).

La segona de les jugades que val la pena destacar és el nou slalom que va fer el Biel, i que s’està convertint en la seva jugada particular (min. 4.33 i 8.40 del vídeo). És molt perillós quan agafa la pilota amb espai per córrer, ja que té facilitat per anar salvant contraris amb la seva cama esquerra i arribar fins l’àrea. El que encara li falta és acabar de culminar aquestes jugades, ja que, de moment, només a aconseguit que acabin en gol en l’amistós que van jugar a camp del Llorenç.

La propera setmana nou partit, el corresponent a la quarta jornada de lliga. La propera setmana, noves emocions futboleres.


dimecres, 16 de novembre del 2011

Comencem la Lliga



El Vendrell, 12 de novembre
Prebenjamí B 4 - Calafell 1 (2-0, 1-1, 0-0, 1-0) 

Dissabte va començar la lliga per al Prebenjamí B del Vendrell. La competició es va estrenar la setmana anterior, però com que el número d’equips participants és senar els va tocar descansar. Una bona forma d’iniciar una competició esportiva.

Però l’hora de la veritat va arribar a les 11 del matí del dissabte. Els nens tenien ja moltes ganes, i feia dies que preguntaven quan començarien els partits de veritat. I l’hora va arribar. Els amistosos van quedar enrere i la lliga es va estrenar.



Van jugar contra el Calafell, un equip al qual havien guanyat amb claredat en dues ocasions. Potser això va condicionar el partit, ja que, encara que siguin nens petits, es van detectar signes de confiança. I potser pel cap d’alguns circulava un lògic pensament: “Si ja els hem guanyat abans, cal suposar que ho tornarem a fer amb facilitat, no?”. Doncs no. En l’esport no es pot donar res per suposat, tots els partits s’han de jugar, i fins que no s’acaba no es pot dir mai que res està guanyat. I això és un aspecte que també forma part de l’aprenentatge.

De fet, tot i que van acabar guanyant, es van trobar amb més dificultats de les esperades. Curiosament, només començat el partit van marcar dos gols en els primers tres minuts, la qual cosa feia intuir que serien capaços de mantenir la línia de joc de les últimes setmanes, amb uns partits on han dominat amb claredat als seus rivals, mostrant un bon joc que anava millorant a mida que passaven els dies, i donant mostres que aquests nens tenen molt de potencial i molt de camí per recórrer.


Després dels ràpids dos gols la cosa es va estancar. Els nens es mostraven espessos, perdien les seves posicions al camp, no eren capaços d’encadenar jugades de manera fluïda, i el primer quart va acabar amb un 2 a 0 però amb un joc gris. Durant el segon i el tercer quart la tònica va ser la mateixa. No acabaven d’agafar les regnes del partit i fins i tot donaven masses opcions als rivals, que van gaudir d’algunes oportunitats clares de marcar. 



El segon quart va començar amb domini del Calafell, però quan més ens estaven atacant el Biel va marcar el tercer gol pel Vendrell, i, a continuació, ells en van fer el primer. Aquesta part va acabar amb un resultat d’1 a 1 (i un global de 3 a 1).

El tercer quart va ser molt ensopit per totes dues bandes, tant que va terminar amb un resultat sorprenent en aquestes categories (0 a 0), i més després d’haver viscut la capacitat golejadora dels nostres jugadors durant els últims partits.



Finalment, va arribar l’últim quart del partit, un període decisiu en tant que si ens guanyàvem la suma de les quatre parts hauria donat un resultat global d’empat. Però, per sort, els nostres van ser capaços de marcar un nou gol, deixant el resultat definitiu d’aquesta part en un 1 a 0 favorable, la qual cosa tancava el partit amb dues parts guanyades, dues empatades, i un total de gols de 4 a 1.

Un partit, en resum, més emocionant per la incertesa del resultat que pel joc desplegat, que no va ser especialment lluït. Però això també és bo, ja que ensenya als nens que els partits s’han de jugar fins a l’últim segon. I, al mateix temps, també els ensenya que per molt bé que hagis jugat abans, o per molt bon equip que siguis –que ho són- tothom pot tenir un mal dia i entra dins del normal que no sempre les coses et surtin com esperes.


Diumenge vinent, però, estic convençut que tornaran a donar el nivell al que ens han acostumat, i segur que veurem de nou un gran partit d’aquests petits grans jugadors.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Llorenç del Penedès, 29 d'octubre de 2011





 
El Pre-benjamí B delVendrell va golejar dissabte per 1 a 10 en el partit amistós que va jugar al camp del Llorenç. Va ser un matí ennuvolat, en la línea de les tempestes dels dies anteriors, amb un cel molt tapat que a estones amenaçava amb acabar suspenent el partir. Finalment, però, l’única pluja que es va produir va ser la dels gols que es van poder veure, i que van certificar que aquest és un equipet a tenir molt en compte durant els propers partits, especialment a partir de la propera setmana amb l’inici de lliga.



Ja des de bon començament els vendrellencs van actuar amb una manifesta superioritat, jugant pràcticament tota l’estona a camp contrari, trepitjant molta àrea rival, i gaudint de diverses ocasions durant els primers minuts que donaven moltes pistes de com aniria el partir. El primer gol no va trigar en arribar, i a partir d’aleshores la successió d’atacs i ocasions va ser continua.


 

Possiblement la setmana anterior, quan es va guanyar a camp del Calafell per 2 a 7 l’equip va jugar millor pel que fa a posicionament. Però a Llorenç, tot i que en determinats moments hi va mancar una mica d’ordre, els nens de l’equip van donar tota una demostració del que és sortir a per un partir, insistir-hi i mirar sempre cap a la porteria rival. A més, es tracta d’un grup de nens on cadascun té unes característiques que es complementen a la perfecció amb les de la resta, fent que el conjunt es beneficiï. 


N’hi ha jugadors amb més qualitat tècnica, d’altres forts, un altre que conserva molt bé la posició en el camp, i la combinació de tots plegats, unida a la seriositat amb que es prenen els partits, fa que siguin un grup molt interessant, on els progressos es perceben partit rere partir i que, estic convençut, serà molt difícil de guanyar.

 
Pel que fa al Biel, va tornar a marcar dos gols, el primer d’ells de gran jugada en carrera. Va agafar la pilota gairebé al mig camp i després de driblar a dos rivals i al porter, després d’una conducció més que destacada, va acabar marcant un gran gol, del mateix estil que un dels quatre que va fer la setmana passada a Calafell.

El proper cap de setmana, si la meteorologia no ho impedeix, jugaran el primer partir de lliga. Segur que serà una gran temporada i que ens faran passar molt bones estones mirant-los com juguen, amb quina seriositat ho fan, i quina alegria i ganes posen cada vegada que salten a un camp de futbol.