diumenge, 20 de novembre del 2011

Primera derrota de la temporada




El Prebenjamí B del Vendrell va jugar ahir el partit corresponent a la tercera jornada de Lliga al Camp del Tancat. Si la primera l’equip va descansar, i la segona va guanyar, la tercera va tocar perdre per un global d’una part guanyada, dues perdudes i una altra empatada, i un total de gols de 4 a 3.

Tot i el resultat l’equip no va jugar malament. No vaig poder veure el partit en directe perquè havia de treballar, però, pel que m’han dit, els nens van merèixer un millor resultat ja que van jugar força bé i van disposar de nombroses oportunitats de gol (el Bien en va tenir més d'una, però no va estar encertat de cara al gol i ahir no va marcar). Però el futbol és així. La pilota, de vegades, no entra, i els partits igual que es guanyen es poden perdre.

El primer quart va ser netament vendrellenc, marcant dos gols i donant símptomes de superioritat. Però a partir d’aquí la cosa es va entregirar, ja que els rivals van aconseguir, amb pocs gols, guanyar dues parts, la qual cosa ens va fer perdre el partir.

Al marge del resultat, i pel que he pogut veure al vídeo, destacaria dues coses. La primera és el gran gol de falta que va fer l’Eric, des de fora l’àrea, i que va repetir per dues vegades, ja que en la primera ocasió l’àrbitre encara no havia xiulat. El Biel, pensant que ja es podia treure, li va passar en curt, i l’Eric va engaltar un gran xut que va anar a dins la porteria. Els nostres nens van començar a córrer celebrant el gol, i fins que no va passar una estona no es van adonar que s’havia de tornar a repetir el llançament. Tot i això, els nens van tornar a la posició d’abans, van fer els mateixos gestos, l’Eric va calcar el xut i la pilota va tornar a entrar per l’escaire. Un megagol.

(Com a curiositat en relació amb aquesta falta, el Biel em va explicar, en arribar a casa, que havia estat un gol tan maco que l’àrbitre va ordenar que es fes una repetició perquè la gent el pogués tornar a gaudir. Pura innocència!).

La segona de les jugades que val la pena destacar és el nou slalom que va fer el Biel, i que s’està convertint en la seva jugada particular (min. 4.33 i 8.40 del vídeo). És molt perillós quan agafa la pilota amb espai per córrer, ja que té facilitat per anar salvant contraris amb la seva cama esquerra i arribar fins l’àrea. El que encara li falta és acabar de culminar aquestes jugades, ja que, de moment, només a aconseguit que acabin en gol en l’amistós que van jugar a camp del Llorenç.

La propera setmana nou partit, el corresponent a la quarta jornada de lliga. La propera setmana, noves emocions futboleres.


dimecres, 16 de novembre del 2011

Comencem la Lliga



El Vendrell, 12 de novembre
Prebenjamí B 4 - Calafell 1 (2-0, 1-1, 0-0, 1-0) 

Dissabte va començar la lliga per al Prebenjamí B del Vendrell. La competició es va estrenar la setmana anterior, però com que el número d’equips participants és senar els va tocar descansar. Una bona forma d’iniciar una competició esportiva.

Però l’hora de la veritat va arribar a les 11 del matí del dissabte. Els nens tenien ja moltes ganes, i feia dies que preguntaven quan començarien els partits de veritat. I l’hora va arribar. Els amistosos van quedar enrere i la lliga es va estrenar.



Van jugar contra el Calafell, un equip al qual havien guanyat amb claredat en dues ocasions. Potser això va condicionar el partit, ja que, encara que siguin nens petits, es van detectar signes de confiança. I potser pel cap d’alguns circulava un lògic pensament: “Si ja els hem guanyat abans, cal suposar que ho tornarem a fer amb facilitat, no?”. Doncs no. En l’esport no es pot donar res per suposat, tots els partits s’han de jugar, i fins que no s’acaba no es pot dir mai que res està guanyat. I això és un aspecte que també forma part de l’aprenentatge.

De fet, tot i que van acabar guanyant, es van trobar amb més dificultats de les esperades. Curiosament, només començat el partit van marcar dos gols en els primers tres minuts, la qual cosa feia intuir que serien capaços de mantenir la línia de joc de les últimes setmanes, amb uns partits on han dominat amb claredat als seus rivals, mostrant un bon joc que anava millorant a mida que passaven els dies, i donant mostres que aquests nens tenen molt de potencial i molt de camí per recórrer.


Després dels ràpids dos gols la cosa es va estancar. Els nens es mostraven espessos, perdien les seves posicions al camp, no eren capaços d’encadenar jugades de manera fluïda, i el primer quart va acabar amb un 2 a 0 però amb un joc gris. Durant el segon i el tercer quart la tònica va ser la mateixa. No acabaven d’agafar les regnes del partit i fins i tot donaven masses opcions als rivals, que van gaudir d’algunes oportunitats clares de marcar. 



El segon quart va començar amb domini del Calafell, però quan més ens estaven atacant el Biel va marcar el tercer gol pel Vendrell, i, a continuació, ells en van fer el primer. Aquesta part va acabar amb un resultat d’1 a 1 (i un global de 3 a 1).

El tercer quart va ser molt ensopit per totes dues bandes, tant que va terminar amb un resultat sorprenent en aquestes categories (0 a 0), i més després d’haver viscut la capacitat golejadora dels nostres jugadors durant els últims partits.



Finalment, va arribar l’últim quart del partit, un període decisiu en tant que si ens guanyàvem la suma de les quatre parts hauria donat un resultat global d’empat. Però, per sort, els nostres van ser capaços de marcar un nou gol, deixant el resultat definitiu d’aquesta part en un 1 a 0 favorable, la qual cosa tancava el partit amb dues parts guanyades, dues empatades, i un total de gols de 4 a 1.

Un partit, en resum, més emocionant per la incertesa del resultat que pel joc desplegat, que no va ser especialment lluït. Però això també és bo, ja que ensenya als nens que els partits s’han de jugar fins a l’últim segon. I, al mateix temps, també els ensenya que per molt bé que hagis jugat abans, o per molt bon equip que siguis –que ho són- tothom pot tenir un mal dia i entra dins del normal que no sempre les coses et surtin com esperes.


Diumenge vinent, però, estic convençut que tornaran a donar el nivell al que ens han acostumat, i segur que veurem de nou un gran partit d’aquests petits grans jugadors.