dimecres, 28 de desembre del 2011

L'avi de Messi va jugar al Vendrell









En la secció d’esports del passat divendres del diari del Baix Penedès es va publicar una notícia que ve a certificar el que era més que un rumor pel camp de futbol del Club d’Esports: que l’avi de Messi havia jugat al Vendrell.

Així, arran de les investigacions d’Eduard Soler, expresident del CE Vendrell, recollides al llibre “Història del CE Vendrell” –que aquest vespre es presenta a l’Auditori de l’Escola de Música- s’ha pogut acreditar la presència de l’avi de Messi durant una temporada en l’equip, gràcies a les converses amb veterans de l’època i a la troballa d’una fotografia d’aquell grup de jugadors.

L’autor del llibre, que va viatjar fins a Lleida per aconseguir més dades sobre la seva investigació, va poder parlar amb alguns dels familiars allà establerts qui el van fer saber què, efectivament, l’avi de Messi havia viscut durant un temps com a ferrer a l’Arboç, i que la seva afició al futbol el va dur a formar part de l’equip del Vendrell durant els anys vint.

Per les dades oralment recopilades, sembla que el protagonista de la història era un bon extrem, esquerrà com el seu nét, hàbil i murri, i més passador que golejador. La descoberta ve a corroborar el que fa temps era un secret en veu alta, especialment des que es va començar a parlar dels possibles vincles familiars de Leo Messi amb Bojan per les terres de Lleida. Amb la publicació de les investigacions d’Eduard Soler s’acaba tancant el cercle del passat català de la pulga, afegint-se una component mediterrània i baixpenedesenca a les seves especials condicions per a la pràctica del futbol.

dimecres, 21 de desembre del 2011

L'Arboç, 18 de desembre de 2011: la part positiva de les derrotes

L'Arboç 10 - Prebenjamí B 0
(0-0, 2-0, 4-0, 4-0)


Hemos perdido contra el Barcelona 4 a 0, pero hemos aprendido mucho hoy con ellos
“...primero hay que perder para aprender a ganar...”
“...hoy aquí aprendimos a jugar al futbol...



Aquestes són algunes de les declaracions de Neymar, un dels jugadors més mediàtics del futbol internacional del moment, després de perdre la final del Mundial de Clubs.  Molt present últimament als mitjans de comunicació per les seves innegables condicions com a futbolista –algunes de les imatges que s’han pogut veure d’ell són realment espectaculars-, sembla cridat a ser un dels noms dels propers anys.
  
Al marge de les seves condicions tècniques, des d’algun sector s’havia anat estenent una imatge d’ell no gaire favorable. Molts l’havien pintat com un jove –tan sols té 19 anys- de caràcter polèmic, conflictiu, no recomanable per a un equip gran. I el seu look, coronat per una cresta que no convida a rematar de cap, tampoc l’ajuda gaire. Per entendre’ns: a priori, si el posem al costat de Bojan, perdria per golejada en una comparança de bons nens.



Però, ja se sap, les aparences sempre –o gairebé sempre- enganyen. I el cas és que el tal Neymar, després de perdre la final de la Intercontinental, ni va maleïr l’àrbitre, ni es va queixar de res, ni va carregar contra ningú. Simplement es va limitar a reconèixer el que tothom havia vist: que el rival havia estat millor, que s’havia enfrontat a un equip –el Barça- que està en una altra òrbita, i que l’únic que es pot fer en aquests casos és reconèixer les coses tal com són, felicitar al rival i portar la derrota amb dignitat. I, a més, diu molt d’ell el fet que anés a la mitja part a demanar la samarreta de Puyol i al final del partir la de Messi.




Perquè quan això passa, encara que hagis perdut, t’has de sentir en part guanyador, ja que has estat un contrincant que és un gran exemple de l’acceptació de que això, en el fons, no és més que un joc. Unes vegades es guanya i altres es perd. I tant important és saber guanyar com perdre. Neymar, en aquest cas, va demostrar amb les seves declaracions a tots aquells que tenien una imatge dubtosa d’ell que és un autèntic esportista.




El que va dir Neymar és el que podríem aplicar al partit que diumenge va perdre el Prebenjamí B davant de l’Arboç en el seu camp. A priori, es tractava d’un obstacle ben difícil, ja que els locals havien tancat amb victòria tots els partits que fins ara havien jugat. A més, es tractava de l’equip A, la qual cosa hi afegia dificultat. Finalment, les sospites es van tornar realitat perquè els rivals van demostrar perquè van primers en la classificació.




 Però, tot i la derrota, cal destacar el paper dels nostres nens, que van plantar cara en tot moment i s’hi van deixar la pell. Especialment intensa va ser la primera part, que es va tancar amb un empat a zero gols, en un intercanvi de joc intens i emocionant per part dels dos equips. Fins i tot vam tenir més oportunitats i més domini del joc nosaltres.


Després, però, la “lògica” es va anar imposant. Però fins i tot quan els gols anaven caient a favor dels rivals, el nostre equip va continuar lluitant i no es va rendir. Aquesta és una bona lliçó. Encara que tinguis clar que ja no tens possibilitat d’aconseguir la victòria, l’esport consisteix en continuar esforçant-te, treballant, i intentant donar el millor de tu mateix. Va guanyar el rival perquè va ser millor. Però nosaltres vam complir amb la nostra obligació de continuar endavant. I és que tant important és saber guanyar com aprendre a perdre.



dilluns, 12 de desembre del 2011

Dissabte, 10 de desembre de 2011: golejada


 El Vendrell
Prebenjamí B 9 - Segur de Calafell 0
(1a part: 4-0; 2a part: 5-0, i l'àrbitre dóna per acabat el partit)









  
Dissabte al matí els nens del Prebenjamí B van golejar al Segur de Calafell per un total de 9 a 0 (4 a 0 en el primer quart i 5 a 0 en el segon). Va ser, a més, un bon repartiment de golejadors, ja que van marcar 5 nens diferents (el Biel en va fer dos). I això que el partit no es va jugar sencer, ja que, a l’acabament del segon període, l’àrbitre el va donar per finalitzat per un problema amb les fitxes del rival.


Des de bon començament l’equip va sortir al camp molt endollat, amb moltes ganes, suposo que com a conseqüència de l’experiència de fa unes setmanes, quan van jugar un amistós al camp del Segur i es van trobar amb moltes dificultats. Potser per això, des que la pilota va començar a rodar, els nens van anar pel partit, començant a dominar, a crear oportunitats i a marcar gols.


Va ser, en resum, una bona mostra de les seves capacitats i potencial. I tot i que encara han d’aprendre a corregir i aplicar molts aspectes del joc –especialment el posicionament al camp- poc a poc van assumint i entenent com han de fer les coses i encarar els partits.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Dissabte 3 de desembre: derrota a Calafell

Dissabte passat van patir una derrota al camp del Calafell per 5 a 1. Després de guanyar la primer part (0 a 1) amb gol del Biel, vam perdre la segona (1 a 0). La tercera es va tancar amb un empat (0 a 0) i la quarta, que es va convertir en la decissiva, va acabar amb un contundent 4 a 0 en contra.


Sembla que aquesta és la tònica habitual dels últims partits: comencar dominant, marcant i dominant i acabar perdent. Però això és un aprenentatge continu, i d'aquí a una estona  tenim una nova etapa en aquest camí.
A les 11 d'aquest dissabte, nou partit de lliga a casa, contra el Segur de Calafell, un equip amb el qual ens vam enfontrar en partit amistós fa ben poc i que no ens va posar les coses gens fàcils.
D'aquí a una estona, torna el futbol.

divendres, 2 de desembre del 2011

Un interessant partit


Segur de Calafell, 26 de novembre de 2011
Segur 5 - El Vendrell 4 
(4-1; 0-1, 1-2)


 
Dissabte passat el Prebenjamí B del Vendrell va jugar a Segur de Calafell un partit molt intens i disputat, on els nens es van haver d’esforçar al màxim. Els rivals, amb algun jugador molt destacat, van dominar la primera de les tres parts que es van jugar deixant el marcador en un rotund 4 a 1, tot i que vam començar marcant nosaltres.



Però durant el segon i el tercer període l’equip es va refer de la dificultat del partit i van aconseguir remuntar i acabar guanyant aquestes dues últimes parts. Va ser un d’aquells partits ple d’interessant conclusions i, sobre tot, de gran mèrit per la feina que els nens van haver de fer, de picar molta pedra, viure amb intensitat cada segon i no renunciar en cap moment a assolir un resultat positiu.