dimecres, 28 de setembre de 2011

Fent memòria

Remenant papers he trobat això, la meva primera fitxa de jugador infantil. 


Han passat molts anys, però físicament em consevo més o menys igual, no?

dilluns, 26 de setembre de 2011

Diumenge, 25 de setembre de 2011: amistós Prebenjamí-Vilanova





Ahir el Prebenjamí B del Vendrell va celebrar el segon amistós de la pretemporada. Va ser al Vendrell, contra el Vilanova, a qui van guanyar per 5 a 2 en un interessant partit on l’equip va fer un bon treball. 


Poc a poc les peces es van conjuntant, i cadascun dels jugadors va assumint quina és la seva posició al camp i la importància de conservar-la en la mida del possible durant tot el partit. Es tracta d’un grup amb moltes possibilitats, ben equilibrat i amb molta il·lusió i ganes de fer coses. Només cal veure com s’esforcen i lluiten al llarg del partit. I també cal veure amb quina alegria celebren cada gol que marquen.




És molt interessant descobrir la capacitat d’aprenentatge d’aquests infants. Tot i la tendència natural a anar darrera de la pilota, cada vegada interpreten millor que el terreny de joc és un espai –de dimensions gegantines per a ells- que s’ha d’intentar ocupar en totes les seves zones. I cada vegada que perden la pilota o que surt fora del camp, tots corren a ocupar la seva posició per tornar a començar.



Aquest aspecte és un que el Biel té molt interioritzat i l’aplica amb disciplina. Juga per la banda esquerra, del mig camp cap endavant, i quan el seu equip no té la pilota recupera molt bé el seu espai.


En el partit d’ahir el Biel va fer algunes jugades de mèrit. Té una bona cama esquerra, i unes condicions tècniques destacables. Amb tot, li manca una mica de força i un punt de velocitat per aprofitar aquest potencial. És un bon passador, té visió del joc i també, com és lògic, ha d’aprendre a interpretar determinats moments del joc, com ara quan s’ha d’aturar i posar pausa o quan ha d’arriscar i intentar desbordar. Però tot arribarà.



De moment està molt il·lusionat. I, el millor de tot, està encantat amb l’equip i els seus companys.




I ara, un resum amb algunes imatges del partit.



dissabte, 24 de setembre de 2011

Prebenjamí B







L’entrenament d’ahir a la tarda era una mica especial pel Biel. Després de dues setmanes de proves per a tots els nens, s’havia d’acabar de decidir quins serien els quinze escollits per formar part de l’equip per aquesta temporada. Malauradament, no tots podien ser-hi, i dels gairebé 30 que vaig veure el primer dia no tots podrien quedar-se. 


Tot i que el Biel confiava en la seva capacitat, sabia que encara s’havia de fer la llista definitiva. I ahir, en acabar la sessió, es va emportar una gran alegria en veure que el seu nom estava entre els que formaran el Prebenjamí B.

Enhorabona, Biel, t’ho has guanyat. Per capacitat i per condicions. Però, sobretot, per la il·lusió i ganes que has demostrat en cada entrenament.

I diumenge, a les 11, partit.

.








dissabte, 17 de setembre de 2011

Dissabte 17 de setembre: partit contra els Monjos



Avui dissabte el Biel ha jugat el seu primer partit en un camp de veritat, amb porteries de veritat i un àrbitre i un equip de veritat. Aquest matí, a les 8, ja estava preparat per anar cap el camp, i a les 10 ha començat un emocionantíssim match que res ha d’envejar als de primera divisió.

Abans de començar calia fer una mica d'escalfament previ, alguns exercicis i un rondo.



L’equip de l’Escola del Vendrell jugava contra els Monjos, i el partit ha començat molt igualat, fins que hem marcat el primer gol. Després, els rivals han aconseguit capgirar el resultat avançant-se per 2 a 1. Però, finalment, hem pogut acabar el partit empatant a 2. Els nens han fet un bon treball, a més de posar una il·lusió i lluita en cada jugada realment envejables.


 


El Biel ha jugat els dos primers quarts i l’últim. Té molt de camí per recórrer, molt per aprendre, però tot i així ha tingut accions destacables i ha fet alguna passada de gol. Ara ja està pensant en l’entrenament del proper dimecres i en les botes de futbol que l’hem de comprar.


O sigui, que aquesta tarda tenim un altre partit, però al camp del Decathlon.

Segon entrenament




Ahir divendres es va celebrar el segon dels entrenaments de l'Escola de Futbol del Vendrell. Després de fer alguns exercicis previs els nens es van distribuir en grups per jugar un partidet.



El Biel va fer un parell de jugades de mèrit per la banda esquerra, i va estar a punt de marcar el seu primer gol. En acabar, ens va dir: “Demà dissabte haig d’estar aquí a les 9.15. Tenim partit”.

divendres, 16 de setembre de 2011

"Vull jugar la Champions"





Avui estrenem bloc. D’aquí no res farà tres anys que vaig obrir pinyesicastells amb la intenció de seguir l’evolució castellera del Biel. Poc a poc la cosa va anar derivant cap a qüestions més genèriques, com ara l’actualitat dels Nens del Vendrell i altres assumptes relacionats amb el món casteller. Mai he perdut de vista qui era el protagonista, però el fet d’assumir responsabilitats a la Junta em van fer considerar, per una qüestió d’imatge, que els continguts havien de ser més genèrics, i no centrar-me únicament en tot allò que tingués a veure amb el meu fill.




Però avui el retorno tot el protagonisme. Perquè, com diria el meu amic virtual Negre de Terrassa, aquest bloc és meu. I, per tant, faig amb ell el que em sembli oportú. I diré el que cregui que hagi de dir i parlaré del que em sembli que haig de parlar.






Ja fa uns set mesos que el Biel no fa castells. Ni els fa ni els vol fer. Després de dos anys d’una intensitat brutal –el primer amb només 4 anys, i el segon amb 5-, va arribar un moment en que va dir prou. La seva última cassola va ser a les Decennals de Valls, i a partir d’aquella actuació no ha volgut tornar a pujar. Un bon lloc per acomiadar-se. Per sort, vaig escriure aquest post explicant l’orgull que sentíem els seus pares per tot el que havia fet. Coses de la vida, vistes com han anat després les coses, aquell escrit va ser premonitori.




Deixo per més endavant escriure més detalladament sobre l’abandonament del Biel. Ara, el que em mou és iniciar aquest espai per seguir la seva trajectòria futbolera. Sí, futbolera. Feia temps que estava obsessionat amb jugar a futbol, i que no parava d’insistir en que l’apuntéssim en algun equip. De ben petit ha sentit atracció per qualsevol activitat que tingués com a epicentre una pilota. I, especialment, si aquesta era de futbol. 




L’interessa més el Canal Barça que el Club Super3, els partits que els dibuixos animats (amb l’excepció de Tom i Jerry, de moment), i els gestos i actituds de Messi que les de Dora l’Exploradora. Què hi farem? Ens ha sortit futbolero fins a l’extrem, justament una activitat que jo no volia que fes, perquè he jugat molts anys a futbol (la foto següent em delata) i no m’agrada l’ambient que l’envolta, fins i tot en els equips de categories inferiors on tothom es pensa que té per a fill un crack en potència.



 



D’altra banda, no tot és negatiu. L’esport continua conservant en essència uns valors –companyerisme, solidaritat, treball en equip, afany de superació- que constitueixen uns bons pilars en l’educació dels nens. Si aquests conceptes s’entenen no hi ha problema. Si la cosa es perverteix i acaba derivant en competitivitat extrema, individualisme i egoisme, aleshores l’esport es converteix en una altra cosa.





 














Però tant ha insistit que al final ho ha aconseguit. I dimecres passat va fer el seu primer entrenament a l’Escola de Futbol del Vendrell. Per això, he decidit obrir aquesta pàgina per anar tenint un recordatori del que vagi fent. Una pàgina que mantindré fins que això duri, perquè mai se sap què pot passar en el futur. Potser d’aquí a un temps torna a fer castells. O potser la seva carrera castellera s’ha acabat per sempre, la qual cosa seria una gran llàstima. 

Però, si així fos, els seus pares tornem a reiterar el nostre orgull no només pel que ha fet durant els dos últims anys, sinó per la seriositat, capacitat de sacrifici i compromís que ha demostrat durant aquest temps. Perquè el que ha fet és molt gran.

I ara, que comenci el partit. Un dia va dir el Biel: “vull jugar la Champions”. Doncs apa, a treballar, que el camí és ben llarg.