dilluns, 30 de gener del 2012

Diumenge 29 de gener de 2012: una derrota immerescuda


Santa Oliva - Prebenjamí B
(0-2, 1-0, 1-0, 0-0)


Resultat injust el que ahir es va produir al camp del Santa Oliva, on el nostre equip va acabar perdent (0-2, 1-0, 1-0, 0-0) després que els rivals marquessin els seus únics dos gols de penals més que discutibles. Tot i que vam començar molt forts, marcant dos gols en el primer quart, i que els rivals no van crear ocasions de gols ni van arribar pràcticament a porteria, dues jugades aïllades que l’àrbitre va considerar penalti ens van condemnar.




El nostre equip –que ahir anava de blau, per coincidència amb els colors dels locals- va portar en tot moment el domini del joc, arribant en moltes ocasions a l’àrea rival i disposant de nombroses oportunitats d’ampliar el marcador. Amb tot, no vam tenir gaire sort de cara a porteria. Unes vegades per manca d’encert per part nostra i altres per la gran actuació que va fer la portera rival, amb aturades de molt de mèrit i molta seguretat sota els pals (mireu el minut 5.25 del vídeo).




M’agradaria destacar el partit que ahir va fer el Biel. Va marcar els dos gols del seu equip, i va disposar d’algunes clares oportunitats més que no es van traduir en gols per ben poc. Tot i això, va estar especialment actiu, portant tot el pes de l’atac, fent algunes jugades en solitari de molt de mèrit i mostrant-se molt incisiu. Va ser un perill constant cada vegada que agafava la pilota i encarava l’àrea rival, va assumir responsabilitats i, com la resta de nens, s’hi va esforçar molt, lluitant fins l’últim moment per intentar capgirar el marcador.



 
Però ahir no va poder ser. Així que haurem d’esperar a la propera setmana per reprendre la bona línia que l’equip portava durant els últims partits.




dimarts, 24 de gener del 2012

Diumenge 22 de gener: El Vendrell-Calafell

Prebenjamí B - Calafell
(1-0, 1-0, 0-1, 0-0)





El Prebenjamí B del Vendrell va jugar diumenge a casa contra l’equip del Calafell, en el que era el segon partit de la segona fase de la temporada. L’equip va tornar a guanyar, oferint una molt bona imatge. Tot i que no hi van haver gaires gols, l’equip va donar en tot moment una molt bona impressió, jugant la major part del temps en camp rival, pressionant molt a dalt, i mostrant-se molt segur defensivament.







Els nens, de moment, porten una molt bona línia en aquesta segona fase, ja que han guanyat els dos partits que fins ara han jugat. Les coses es van posar de cara ben aviat, ja que en el primer quart vam marcar el primer gol a la sortida d’un córner (una jugada que durant la setmana s’havia estat assajant) que va rematar el Biel. Es tancava així la primera part, amb un 1 a 0 a favor. El segon quart va continuar amb la mateixa tònica, i es va tancar pel mateix resultat (1 a 0) que el primer, amb un altre gol del Biel després d’un xut ras des de fora de l’àrea.




En el tercer quart, tot i que vam disposar d’oportunitats per marcar algun gol més vam acabar perdent per 1 a 0, després d’un ràpid contraatac dels contraris, que fins aleshores no havien generat gaire perill. Aquest resultat donava emoció, ja que ens obligava a empatar, com a mínim, per acabar guanyant el partit. Finalment, i tot i que aquest període va acabar en un empat (0 a 0), els nens van dominar en tot moment i van disposar de bones oportunitats per haver marcat algun gol.


 


En resum, es va aconseguir guanyar el partit fent-ho amb autoritat i un mostrant una clara superioritat en tot moment, generant perill i mostrant-se molt sòlids defensivament. Els nens van sortit contents i satisfets i ara toca continuar millorant i conservant aquesta línia.






dissabte, 21 de gener del 2012

Torna la competició



Diumenge passat va tornar la lliga per al Prebenjamí B després de les vacances de Nadal. Els nens ja tenien ganes de tornar a trepitjar camp, de reprendre la competició, i d’encarar el nou tram de la temporada amb la il·lusió d’anar millorant i anar creixent com a equip.



La reentré es va produir al camp del Tancat, on ja havíem jugat contra els locals fa un parell de mesos. Paradoxalment, en aquella ocasió el resultat final va ser de derrota, tot i que vam jugar força bé, mentre que diumenge, tot i jugar pitjor, van acabar amb una victòria pels nostres (0-0, 0-1, 0-1 i 0-0). 



El cert és que no va ser un partit lluït ni especialment atractiu, sent el més destacable el resultat final. N’hi va haver moltes interrupcions, poca fluïdesa en el joc, escasses jugades i un ritme molt entrebancat. Amb tot, els nostres van ser capaços de treure el partit, i cal destacar que si bé no hi van haver gaires gols –cosa estranya en partits d’aquestes edats- el cert és que els nostres van tenir algunes bones oportunitats per marcar. 



També s’ha de destacar, en aquest sentit, que els rivals van arribar molt poc a la nostra porteria, i les poques ocasions que van tenir van estar resoltes amb èxit pel nostre porter. Així, vam ser capaços de mantenir la nostra porteria a zero, la qual cosa té molt de mèrit.




Ja ha tornat la lliga. Torna l’emoció!


dissabte, 7 de gener del 2012

Un documental que tothom hauria de veure

Soufian, el nen que volia volar

TV3 va emetre l'altra nit el documental "Soufian, el nen que volia volar". La web de la cadena la presenta així:

"La història d'un nen d'11 anys que és un nen feliç. Viu a Manlleu amb els seus pares, Mimoun i Ouafae. Juga a futbol i a bàsquet, fa natació i va amb bicicleta. De fet, com qualsevol altre nen, com tots els seus amics de l'escola. Res especial si no fos perquè el Soufian no té cames... "Soufian, el nen que volia volar" és una història de superació d'un nen ple de somnis, de somriure permanent i una gran personalitat, un autèntic imant de la felicitat. L'actitud positiva amb què afronta el seu dia a dia suposa una gran lliçó per a l'actual societat de com s'ha d'afrontar el present i el futur. Especialment màgiques són les seves trobades amb Leo Messi i l'actor de "Polseres vermelles" Àlex Monner."

Aquest és el documental. Aquesta és la història. Aquesta és la lliçó


dimarts, 3 de gener del 2012

Barça Tour Experience

Una passejada pel Camp Nou i les seves instal·lacions

Dijous passat vam anar al Camp Nou per fer el recorregut per l’estadi del Barça Tour Experience. Es tracta d’una visita d’una durada d’unes dues hores que permet trepitjar i visitar espais que d’una altra manera no es poden veure. Només per la possibilitat de poder recórrer les escales que porten als jugadors al camp, i imaginar-se el que es déu sentir quan comences a sentir la cridòria de la gent, ja val la pena apropar-s’hi.


La visita comença pel Museu, on es poden veure multitud de trofeus i objectes de les diferents seccions. Un viatge per alguns dels records de la història del club i de jugadors emblemàtics –Kubala, Cruyff, Stoichkov, etc.-, a més de pilotes de l’any de la picó, guants de porter del segle passat i altres curiositats.

"Mireu, els guants del Víctor Valdés!"



Des del museu s’accedeix a la graderia, on es contempla la primera visió del camp. Molts japonesos i guiris fent-se fotos, moltes mirades cap amunt i cap avall, molts visitants que pugen amunt i avall, i molts nens que no paren de mirar amb cara de sorpresa tot el que tenen al seu voltant.


A continuació baixem cap a les profunditats de l’estadi, passant per la zona vip –sense canapès ni servei de càtering per als visitants- i arribant fins a les entranyes de les instal·lacions. La visita passa pel vestidor de l’equip visitant –no es pot entrar al dels jugadors del Barça-, un espai ampli i diàfan, molt auster de decoració, i amb un senzill jacuzzi.

Entrevista a la zona mixta després del partit



Després continuem per la zona mixta, on els mitjans de comunicació entrevisten als jugadors en acabar els partits, i enllacem directament amb la sala de premsa. Visitats aquests dos espais, arriba el moment culminant de la visita: la baixada de les escales que condueixen al camp, un tram que passa pel costat de la capella. Al fons, un rectangle de llum que indica el camí cap a la glòria. Durant tot el camí, a penes 20 o 25 metres, se senten pel sistema de megafonia els crits de l’afició i l’himne del Barça. I mentre et vas apropant fins als esglaons finals que porten a la gespa no deixes de sentir com se’t posa la “gallina de piel”.



Arriba el moment. Pugem uns set o vuit escalons més i ja hi som, estem al camp, a la zona de les banquetes. No es pot trepitjar la gespa, i per això no es pot passar d’aquí. La impressió, tot i l’estadi buit, és brutal. Amb l’estadi ple, sent un dels jugadors... no m’ho puc imaginar.






De la zona de les banquetes continuem l’itinerari i ens adrecem cap a la zona alta de l’estadi, on estan situades les cabines de premsa. Seiem en un dels espais reservats per als mitjans de comunicació, amb una visibilitat magnífica, i també podem sentir com de fons es van repetint les narracions d’alguns gols per part de diferents comentaristes, amb menció especial al Joaquim Maria Puyal.





Ens apropem al final. Tornem a baixar i entrem a l’últim espai de la visita, una zona d’audiovisuals on pots gaudir amb documents sonors posant-se uns auriculars, veient gravacions de jugades històriques del Barça, i passant per una zona molt original, un jardí, ple de pantalletes amb la imatge en petit dels jugadors que han passat pel club. De fons, un gran mosaic ple de pantalles mostra a diferents aficionats de tot el món cantant l’himne.







L’última sala és un espai per seure i gaudir de jugades i gols de l’última temporada: final de la Champions, partits contra el Madrid, etc. Set o vuit grans pantalles permeten veure les jugades des de diferents angles i moments.

Marxem. Ens fem les últimes fotos amb alguns dels grans ídols del Biel, especialment l'esmentat Víctor Valdés, Messi, Xavi, Puyol i Iniesta. Ha estat el seu primer contacte amb el camp del Barça, on ja feia temps que volia anar-hi. De moment hem anat de visita. Ara toca anar a veure algun partit. 

El Biel no va ser l'únic que s'ho va passar bé fent el tour
Amb un dels seus ídols, el Víctor Valdés