diumenge, 29 d’abril del 2012

L'Arboç 1 - Vendrell 2: ens possem líders!




Diumenge 29 d'abril de 2012
L'Arboç 1 - El Vendrell 2
(1-1, 0-0, 0-1, 0-0)





Gran espectacle el que hem viscut aquest matí al Camp de Futbol de l’Arboç on els dos millors equips de la competició s’enfrontaven en un partit determinant per la lluita pel campionat. Un partit molt igualat i competit, amb pocs gols però molta emoció i oportunitats, on els jugadors d’un i un altre equip ho han donant tot coneixedors com eren de la importància del resultat, i on, finalment, ens hem emportat una victòria importantíssima que a més de merescuda és tot un premi a l’esforç i l’evolució del nostre equip durant els darrers mesos.

 


El partit ha tingut tota l’essència del futbol base, en tant que era molt emocionant veure com tots els nens vivien el partit i s’hi esforçaven per guanyar-lo però amb esportivitat i respecte pel rival. Els nostres arribaven a la cita d’avui molt conscienciats de la seva transcendència, i coneixedors de la dificultat que implicaria ser capaços de guanyar a l’Arboç a casa seva. Si es volia treure un bon resultat, caldria treballar molt, estar molt pendent de tots els detalls i jugades, limitar al màxim les opcions del rival, intentar dominar el joc durant el màxim de temps possible i aprofitar totes les oportunitats que se’ns presentessin.

 

Amb aquest plantejament s’ha donat l’inici del partit, uns començaments igualtats però amb alguna oportunitat més per part dels locals. De fet, als pocs minuts ens han marcat el primer gol, en un ràpid contraatac que ens posava les coses molt complicades. Més encara si començàvem perdent el primer quart del partit. Per sort, els nostres han continuant treballant més intensament encara, han començat a generar joc i oportunitats i justament en l’últim minut d’aquest primer quart hem marcat el gol de l’empat a la sortida d’un córner. Un gol que ens permetia enfrontar la resta de partit en igualtat d’oportunitats però amb la perspectiva de que estàvem en disposició de poder guanyar l’encontre.


El segon quart ha estat tan igualat com el primer, tot i que amb més domini dels nostres, que ja no han deixat de controlar el joc en tot el partit. Tot i la perillositat dels rivals quan atacaven, l’equip ha defensat amb molta concentració i intensitat, sense donar cap pilota per perduda, lluitant-les totes i reduint al màxim les opcions dels arbocencs. Al mateix temps, nosaltres disposàvem cada vegada de més oportunitats, trepitjàvem més l’àrea rival, i gaudíem d’alguna ocasió clara que no hem pogut materialitzar. I amb empat a zero hem tancat el segon quart.

 

Amb tot encara per decidir hem iniciat la tercera part. De nou, concentració i intensitat, esforç i convenciment en les pròpies capacitats, ganes de guanyar i de sortir del camp amb un bon resultat. I així, a base d’insistència, hem obtingut el premi en forma d’un gol que ens col·locava pel davant en el marcador, que ens donava la victòria en el tercer quart i que ens garantia, com a mínim, l’empat final.



I en arribar l’últim quart els nens han continuant jugant molt bé i amb molta seriositat, generant ocasions i defensant amb molta concentració. Tots, del primer a l'últim, han donat el millor de sí mateixos, comportant-se com un autèntic equip. El domini ha tornat a caure de la nostra banda, però tot i que hem disposat de tres o quatre claríssimes oportunitats no hem pogut marcar. Però ells tampoc, amb la qual cosa l’últim quart es tancava amb un 0 a 0 que situava el resultat final en 2 a 1 al nostre favor i, en conseqüència, la victòria global del partit. I calia veure l’alegria dels nens quan l’àrbitre ha xiulat el final, coneixedors de la importància d’haver guanyat al nostre rival directe, la qual cosa ens situa al capdavant de la classificació amb tres punts d’avantatge, tot i que ells encara han de jugar un partit la propera setmana que els pot donar el campionat per la diferència de gols al seu favor.

 

En qualsevol cas, passi el que passi diumenge vinent, els nens hauran fet una grandíssima segona fase del campionat, lluitant fins al final, acabant amb els mateixos punts que els campions, convertint-se en un dels millors equips del campionat, i fent-nos disfrutar jornada rere jornada amb el seu joc, les seves ganes i la il·lusió dipositada en cada partit. Per això, encara que al final quedin segons, per als qui els hem estat seguint cada setmana durant els entrenaments i els partits, són uns autèntics campions que ens han fet passar grans estones.


I la setmana vinent, el desenllaç final.

divendres, 27 d’abril del 2012

Futbol i literatura

Fotografia de la Cadena Ser

El futbol és un esport que no només es pot jugar, veure i comentar, sinó que també es pot llegir. Algunes de les cròniques periodístiques de determinats partits són autèntiques peces literàries que encara que no t’agradi aquest esport val la pena llegir. El futbol, com tantes altres activitats de la vida, ha estat tema central d’escriptors, poetes i altres literats, existint-ne algunes obres la lectura de les quals són una autèntica delícia.

Com que encara estem dins la setmana de Sant Jordi, aprofito per recordar que la tradició no s’acaba en el fet de regalar un llibre, sinó que, a més, cal llegir-lo. I els amants del futbol també tenen molt on escollir, moltes opcions de llibres on el tema central és aquest esport de vegades tan despreciat però, al mateix temps, tan apassionat. Són algunes recomanacions que poden anar bé, si més no, per mirar de lligar futbol i literatura. I si serveix perquè algú s’animi a obrir un llibre, encara que sigui per intentar reviure els grans gols dels seus ídols, la recomanació haurà assolit el seu objectiu.



De llibres sobre futbol n’hi ha molts, tant per adults com per infants. Aquí recolliré només algunes propostes, perquè el catàleg és ben ampli, i del que es tracta és d’incitar a la lectura, no de posar a ningú a la defensiva i que plantegi un catenaccio contra els llibres.

Per als més grans...

Podem trobar aquí alguns exemples d’articles y llibres de grans escriptors i assagistes que, a més, són autèntics apassionats del futbol.



El futbol a sol y sombra”, de Eduardo Galeano (Siglo XXI, 2010)


Dios es redondo”, de Juan Villoro (Anagrama, 2006)


Futbol: una religión en busca de un Dios”, de Manuel Vázquez Montalbán (Debate, 2005)


Fórmula Barça: viatge a l'interior d'un equip que ha descobert l'eternitat”, de Ricard Torquemada (Cossetània, 2011), un dels millors analistes del món periodístic, i a més un romàntic del bon joc i de l’esport en general


Salvajes y sentimentales”, de Javier Marías (Aguilar, 2000), pels merengues, una obra d’un madridista declarat però que sempre ha manifestat el respecte que tot amant del bon futbol ha de tenir pels rivals, especialment pel Barça.


Futbol pensado”, d’Edgardo Broner (Book-Tic, 2010) és un exemple de com es pot abordar el món de la pilota des de vessants tan estranyes com aquesta: els jocs d’enginy, de pensar. Una recopilació d’enigmes que pretenen passar una bona estona desxifrant enigmes prenent com a base jugades, partits i diferents aspectes del joc.


Fiebre en las gradas”, de Nick Hornby (Ediciones B, 1996), gran novel·lista anglès i reconegut hooling de l’Arsenal.


Juego sucio: fútbol y crimen organizado”, de Declan Hill (Alba, 2010)

... i per als més petits



Petita història del Barça”, d’Antoni Bassas (Mediterrània, 2012), una aproximació a la història del club per als més petits, de la ploma d’un culer declarat.


El fútbol”, de Jean-Michel Billioud (Cruïlla, 2008), un d’aquests llibres ple de pestanyes i finestretes on s’expliquen els principals aspectes relatius al reglament, el camp, el funcionament dels equips, i altres aspectes.


El Bernat Barroer i el futbol”, de Francesca Simon (Cruïlla, 2007)


El fantasma del camp de futbol”, de Thomas Brezina (cruïlla, 2006), una història protagonitzada per la famosa Penya dels Tigres per als amants dels misteris.


Demà anirem al camp, Joan!”, de Josep Maria Fonalleras (Cruïlla, 2005), un conte que explica tot el que passa amb un nen a qui el seu pare el porta per primera vegada al Camp Nou a veure un partit del Barça: com viu la notícia, el recorregut, les sensacions al camp, el partit...


En Max juga a futbol”, de Dominique de Saint Mars (La Galera, 1996)





dijous, 26 d’abril del 2012

Una nova victòria




Diumenge 22 d'abril
PreBenjamí B Vendrell 9 - Calafell 0 (2-0, 3-0, 0-0, 4-0)


El Prebenjamí B del Vendrell continua amb la seva ratxa de victòries de les últimes setmanes, una seqüència que els ha instal·lat definitivament en el segon lloc de la classificació des de ja fa algunes jornades, a molta distància del tercer, i a tan sols tres punts dels líders. Precisament, el proper diumenge tenim un partit clau, ja que ens enfrontem amb els primers, l’equip de l’Arboç, un partit que serà determinant pel campionat perquè es tracta, si no m’equivoco, de l’últim de la lliga. Més emoció impossible.



L’evolució dels nens ha estat imparable. El progrés en la forma de jugar, l’enteniment entre ells, l’assimilació de conceptes relatiu al joc els han portat a créixer com equip i a fer uns grans partits. El temps transcorregut des del començament de temporada s’ha fet evident en la maduració tant dels jugadors com del conjunt. Es posicionen cada vegada millor, entenen que els partits són una tasca col·lectiva, i a cada jornada que passa el conjunt és més sòlid i difícil de guanyar. Un grup, en conjunt, amb una gran capacitat competitiva, que assimila els conceptes del joc a gran velocitat.



La setmana passada ens vam desplaçar fins al camp del Segur de Calafell, un partit que vam guanyar perquè els contraris no disposaven dels jugadors suficients. Tot i així, es va celebrar un partidet amistós contra els rivals que hi havia que es va resoldre amb molta solvència pels nostres. I ahir, a casa, vam tornar a tenir partit, en aquest cas contra el Calafell, un altre enfrontament que els nostres van guanyar amb suficiència deixant mostres de la seva qualitat.



La primera part ja es va tancar amb un clar 2 a 0, que es va refermar amb el 3 a 0 al nostre favor del segon quart. El tercer es va tancar amb un empat a zero, mentre que el quart es va resoldre amb un 4 a 0 al nostre favor demostrant la nostra superioritat.



Diumenge vinent, com deia al principi, tenim un dels partits més importants de la temporada, amb uns rivals molt forts que també han demostrat, durant tota la lliga, la seva categoria. Tot i així, si som capaços de guanyar-los haurem empatat amb ells a punts, i el campió s’haurà de decidir per la diferència de gols. En qualsevol cas, i passi el que passi, cal reconèixer la gran lliga que han fet els nostres nens, i destacar la seva capacitat de superació i evolució com equip. Encara que diumenge no guanyin i acabin quedant segons, el que ens han fet disfrutar durant totes aquestes jornades no ens ho treu ningú.