dissabte, 29 de novembre del 2014

Futbol i cinema: "Evasión o victoria"





Avui, al Futbol Club de Lectura, una recomanació cinematogràfica, especialment adequada per passar un dia de pluja com el d'avui. 

Es tracta de la pel·lícula "Evasión o victoria", un clàssic del cinema en el que el futbol té un paper protagonista.

En aquest enllaç teniu més informació sobre aquesta pel·lícula on trobareu grans estrelles del futbol com Pelé, Bobby Moore o Osvaldo Ardiles, entre d'altres.







dimecres, 26 de novembre del 2014

Tutorial: ¿cómo parar cinco penalties con la cara?




Cada maestrillo tiene su librillo.

Y cada portero tiene una particular estrategia a la hora de enfrentarse al lanzamiento de un penalti.

Lo importantes es pararlos, sea como sea, ¿no?



dimecres, 12 de novembre del 2014

"Tinc un somni", la particular Champions del Pau y los niños con distrofia muscular de Becker







Hoy nos gustaría jugar la Champions para que el Pau Morales y su familia consigan el sueño de vencer la distrofia muscular de Becker.

Con esa finalidad, los familiares de Pau han iniciado una campaña para recaudar fondos y relanzar un estudio sobre la enfermedad.

Bajo el lema “Tinc un somni”, la familia del jugador del equipo de niños afectados por parálisis cerebral de la EFS Castelldefels se ha planteado el objetivo de recaudar 30.000 euros para poder relanzar un estudio sobre esta enfermedad degenerativa. Pau y su familia quieren dar a conocer esta enfermedad y recoger fondos para incorporar una persona al equipo de investigación de la doctora Cecilia Jiménez, médico-investigadora del Hospital Sant Joan de Déu, centro de referencia en la investigación de las distrofias musculares de Duchenne i Becker.

El acto central de la campaña de recaudación de fondos tiene lugar este sábado 15 de noviembre en la plaza Mayor de Gavà, de 10 a 14 horas y de 17 a 22 h.

Ojalá podamos conseguir entre todos que el Pau cumpla su sueño y pueda jugar su particular Champions.

Más información en www.facebook.com/tincunsomni i en http://implica-t.org/ca/campaigns/tinc-un-somni/



dijous, 30 d’octubre del 2014

"La pilota robada", número 1 de la sèrie "Els Tiki Taka"





Tornem al futbol. En aquest cas, al futbol escrit, al futbol que es pot llegir, als llibres que ens permeten continuar amb la nostra afició més enllà del terreny de joc.

I ho fem per parlar d'una nova sèrie adreçada als infants de la qual ja s'ha publicat el primer número i del que, ben aviat, podrem trobar el segon.

La sèrie es diu "Els Tiki Taka", i en el primer número, que porta per títol "La pilota robada", assistim a la formació de l'equip i al repte de recuperar justament el que s'indica: una pilota que els seus rivals, els nens del Casino, els han robat.

En aquest article del meu bloc Futbol Club de Lectura trobareu molta més informació sobre el llibre.

I aquí us deixo amb el book trailer de la sèrie.



dimarts, 23 de setembre del 2014

"Pepín" Cabezas i el bagul dels records






Dissabte a Torreforta, en la conversa prèvia al partit del Benjamí A que vam mantenir alguns pares, va sortir el nom de Pepín Cabezas, un històric jugador del RCD Espanyol durant les temporades 1969-1974. Jugava a la posició d’extrem, i va formar un gran atac al costat d’altres històrics com Roberto Martínez, Amiano, José María i Solsona.

Pels qui som de Cornellà i de petits vam ser futboleros, Solsona era el referent i tot un ídol, ja que va arribar a jugar en primera divisió, primer a l’Espanyol, i després al València. Encara recordo la vaqueria dels seus pares. Estava en el meu barri, molt a prop de casa, i just al costat d’una casa amb una finestra que donava al carrer i a través de la qual venien diaris i on recordo que, quan era petit, anava a comprar els cromos per a la meva col·lecció de futbol. Després, ja de de més gran, la “vaqueria del Solsona” formava part del paisatge diari de camí cap a l’institut.

Tornant a Pepín, recordo que durant aquest estiu va sortir el seu nom també en una conversa amb uns estiuejants que també tenen un fill que juga al futbol. I dissabte, com deia, va tornar a reaparèixer en la conversa entre pares a Torreforta. Pel que es va explicar, continua vinculat amb el futbol base.

I quina relació tinc amb Pepín? Doncs que va ser el meu entrenador durant una temporada quan jugava en el primer equip de la U.E. Cornellà. No sóc capaç d’identificar l’any exacte, però devia ser cap a finals dels anys 80. Jo diria que la temporada 86-87 ó 87-88. No pot ser abans del 86, ja que em trobava fent això que molta gent no sap que és i que es deia Servei Militar. I tampoc pot ser posterior al 1988 ja que a partir d’aquell any ell va entrenar a la Damm CF.

(Per cert, a l’article de la Viquipèdia dedicat al Pepín, surt una relació d’equips entrenats en la que no s’esmenta la U.E. Cornellà, existint un buit entre el 1983 i el 1988).

De Pepín tinc molt bon record. Era un entrenador que ja en aquella època donava tot el protagonisme a la pilota. I també recordo que en els partidets d’entrenament dins l’àrea gran on ell participava era l’amo. Petit, molt ràpid i hàbil, tècnicament molt bo... Tot i que estava retirat, podria haver jugat perfectament més d’un partit oficial.

Un autèntic crac!


SOBRE LA FOTO

- La fotografia del començament d'aquest article està feta en l'antic camp del Cornellà, el de la Via Fèrrea però ja reformat. 

- Evidentment, es pot identificar ràpidament qui és Pepín. I suposo que a mi també em trobareu fàcilment. Tot i que han passat més de 25 anys d'aquesta foto em conservo exactament igual, oi? :-D

- Una altra curiositat sobre l'equip retratat. A més de Pepín, en aquesta foto surt un altre jugador que va arribar a jugar en Primera Divisió, i, al menys, dos més que van jugar en les categories inferiors del F.C. Barcelona. Algun valent que ho endevini?




dimecres, 14 de maig del 2014

Benjamí D Vendrell 3 - Piera 1, i ens posem segons!!!


  




Els nens del Benjamí D del Vendrell van donar diumenge passat una nova demostració de competitivitat i qualitat guanyant al Piera (fins ara segon classificat) per 3 gols a 1, i passant ocupar la segona plaça de la classificació.

Tal i com es preveia pel nivell de rival, el partit va ser molt competit, intens, difícil i de molta tensió. Però els nostres nens, un partit més, van tornar a demostrar que el que estan fent aquest any no és fruit de la casualitat. I que si actualment es troben a tan sols dos punts de líder és per mereixement propi. A falta de tres partits pel final de lliga, i passi el que passi d’aquí a l’acabament, han fet molt més del que es podia esperar d’ells, aconseguint, fins i tot, que el Benjamí D del Vendrell pugi de categoria.




El partit es presentava molt complicat, amb un rival molt fort físicament i de molt bon nivell tècnic. De fet, en la primera volta van perdre a casa seva per 4 a 2, tractant-se d’un dels únics equips que ens havien aconseguit guanyar durant aquest any.

El primer quart ja va servir per veure que la cosa estaria molt igualada i competida, ja que tot i que nosaltres vam marcar molt ràpid el rival ens va empatar també als pocs minuts. I la mateixa tònica, però sense gols, va continuar al segon quart, que ens va portar a la mitja part amb el resultat d’1 a 1.

Els dos últims quarts van ser ja d’infart, perquè després d’agafar avantatge en el marcador amb dos gols del Biel (en porta 31, i és el 6è màxim golejador del grup!) i posar-nos 3 a 1, ens van expulsar a un jugador amb targeta vermella i vam haver de jugar gairebé 10 minuts amb 5. Però tot i això, encara vam dominar més que els rivals, i fins i tot vam tenir més oportunitats de marcar que ells.





Al final del partit molta alegria, perquè els nens havien fet una nova demostració de qualitat i nivell competitiu, recollint un més que merescut premi a una trajectòria impecable durant tot l’any.


Ja només queden tres partits per acabar la temporada. Estem a dos punts del líder, i tot i que no és l’objectiu, mantenim opcions de guanyar el títol. En qualsevol cas, acabarem, com a mínim, tercers. Una brillant posició per la qual només que podem felicitar als nens i als seus entrenadors.

I a la tarda vam anar al camp del Nàstic de Tarragona a veure el seu partit contra el Huracán Valencia. Ja sense nervis, com a espectadors, per gaudir d’una tarda de futbol en un estadi gairebé ple amb molt bon ambient a les grades i una iniciativa molt encertada per part del Nàstic, que permetia entrar gratis a tots els nens de qualsevol club de futbol base que estiguessin federats, i una entrada de 5 € als acompanyants.





dijous, 8 de maig del 2014

Els guerrers del Benjamí D del Vendrell





Diumenge tenim un important partit a casa contra el Piera, el segon classificat. Si guanyem serem nosaltres qui es posaran segons i continuarem lluitant en la part alta de la taula.

Per anar fent ambient el pare d'un dels dels nens ha preparat un motivador vídeo. No us el perdeu. 

Diumenge a les 10 tothom al camp a animar i donar suport als nostres guerrers!

Aquí teniu el vídeo.








dilluns, 5 de maig del 2014

Capellades 1 - Vendrell 5: no afluixem!







Una jornada més els nens del Benjamí D del Vendrell van donar la cara i van treure amb solvència el seu partit. Va ser al camp del Capellades, un equip que tot i estat per la meitat de la taula era molt difícil per les característiques del terreny de joc, d’unes dimensions molt petites.

Però els nostres nens, mantenint la tendència de tot l’any, es van mostrar seriosos, implicats i concentrats, i no van donar opció als rivals. Amb un contundent 1 a 5, superen una jornada més i continuen instal·lats en la part alta de la classificació, seguint amb el pols a pols que els tres primers (Vilafranca, Piera i Vendrell) porten mantenint durant tota la temporada.


Diumenge tenim un nou obstacle, contra el segon classificat, el Piera. Serà en el nostre camp, i qui guanyi es posarà segon, i conservarà les opcions a aconseguir el títol. En qualsevol cas, i passi el que passi, els nostres nens ja es poden considerar guanyadors pel campionat que estan fent, ja que no hem d’oblidar que estan jugant en un grup de Barcelona sent tots de primer any.


I pel que fa al Biel, esmentar que gràcies als dos gols que va fer en el partit de dissabte continua en la part alta de la taula de golejadors.


dimecres, 30 d’abril del 2014

Neymar, Cristiano Ronaldo, Rooney... jugant en el meu barri!!!

Gaudeixo estupefacte i amb indescriptible emoció del nou anunci de Nike Football, un vídeo espectacular amb presència i participació d’alguns dels millors jugadors del món.

I per què m’emociono? No deixa de ser un vídeo com tants altres de la Nike, no? Doncs no. No és un vídeo més. 

I és que si us hi fixeu bé, tot comença amb un grup de nens de barri que es disposen a jugar un partit de futbol en un terreny amb dues porteries. Però sabeu on és aquest terreny? Us ho assenyalo en la imatge següent:




I què té de particular aquest indret geogràfic? Doncs que aquest camp, aquest terreny que veieu, està situat a Cornellà de Llobregat, en el meu barri, a tocar del carrer on va passar la meva infantesa.

Aquest és el camp que vam fer els nens del barri quan érem petits, durant els anys 70. Sí, sí. Aquest camp que apareix a l’anunci de la Nike és el que nosaltres en dèiem “Camp de les Aigües” (la fàbrica de les Aigües està just al costat), un terreny mig abandonat que continuava fins arribar al Riu Llobregat, i el permanent espai on passàvem hores i hores jugant a pilota i a molts altres jocs.

Jo vivia just en el carrer que hi ha al darrera dels edificis que de tant en tant es veuen a l’anunci, que en aquells temps no existien i on aleshores hi havia una fàbrica abandonada.

El terreny que amb el pas del temps els veïns vam anar transformant en una cosa semblant a un camp de futbol. Un dia un pare va aconseguir una porteria, un altre dia vam portar terra per tapar el forat d’una de les cantonades, devegades arribava un senyor amb un tractor i es posava a llaurar tot el terreny, deixant-lo absolutament impracticable per jugar a futbol.

I els nens d'aquell barri d'immigrants, degradat per la pobresa dels anys 70, el tornàvem a trepitjar amb paciència infinita fins que aconseguíem que tornés a estar mínimament practicable per tornar a jugar a futbol.

Avui dia el camp és molt semblant al que es veu a l’anunci, i ja està totalment integrat al barri, amb un espai amb pistes de petanca, bancs per seure, tanques, etc. Es troba molt a prop de l'actual camp de l'Espanyol, així que si alguna vegada hi aneu veureu el camp on s'ha filmat l'anunci.

Un espai on des d’aquells temps en que el vam fer nostre no ha deixat de servir de terreny de jocs, especialment de futbol, per a molts altres nens durant els últims 40 anys.

Quins records en veure el vídeo!!!



dijous, 20 de març del 2014

... i el Biel va saltar al Camp Nou amb Sergio Busquets






I al final, el Biel va saltar a la gespa del Camp Nou de la mà del Sergio Busquets, com si fos un més dels jugadors del Barça, amb un estadi ple de gom a gom i la música de la Champions a tot volum, en una de les experiències que de ben segur recordarà durant tota la seva vida.






En aquest enllaç, a partir del minut 8:45, teniu les imatges de la sortida al camp des del túnel de vestidors: http://www.youtube.com/watch?v=ka1Yom2NAak 



dimecres, 12 de març del 2014

No juguem la champions... però casi!!!




Avui és un dia molt especial per al Biel. Segurament, viurà una de les experiències més intenses de la seva vida, un fet que deixarà un inesborrable record en la seva memòria.

I és que avui el Barça juga el partit de tornada de vuitens de final de la Champions. Fins aquí cap novetat, oi? Però si dic que es tracta d’un partit que el Biel viurà d’una manera molt especial, segurament direu: “Bé, això vol dir que el podrà anar a veure al camp”.

I teniu raó en part. Però la cosa va molt més enllà. Perquè no només podrà anar al Camp Nou a veure el partit, sinó que serà un dels nens que surtin de la mà d’algun dels jugadors que saltaran al camp!

Sí, sí. El que sentiu. No sabem si serà amb un del Barça o amb un del Manchester City. Però el que sí passarà és que el Biel sortirà al camp des del tunel de vestidors amb la resta de jugadors, pujarà aquelles escales que donen al camp, sentirà els aplaudiments d’un Camp Nou ple de gent, i sentirà la música de la Champions com si realment fos ell qui estigués a punt de jugar el partit.

Tot de la mà de Messi, o de Neymar, o de Xavi, o de Valdés... o de Silva, o del Kun Agüero, o de Touré Yayà... o de qui sigui. Perquè el que realment importa és que sense dubte serà una experiència única i inoblidable.


Un dia va donar nom a aquest bloc dient que “volia jugar la champions”. I avui, si més no, s’hi aproparà bastant.

Així que ja ho sabeu: aquesta nit, cap a les 20.40, no us perdeu la sortida al camp dels jugadors :-D