Els nens del Benjamí D del Vendrell van donar
diumenge passat una nova demostració de competitivitat i qualitat guanyant al
Piera (fins ara segon classificat) per 3 gols a 1, i passant ocupar la segona
plaça de la classificació.
Tal i com es preveia pel nivell de rival, el
partit va ser molt competit, intens, difícil i de molta tensió. Però els
nostres nens, un partit més, van tornar a demostrar que el que estan fent
aquest any no és fruit de la casualitat. I que si actualment es troben a tan
sols dos punts de líder és per mereixement propi. A falta de tres partits pel
final de lliga, i passi el que passi d’aquí a l’acabament, han fet molt més del
que es podia esperar d’ells, aconseguint, fins i tot, que el Benjamí D del
Vendrell pugi de categoria.
El partit es presentava molt complicat, amb un
rival molt fort físicament i de molt bon nivell tècnic. De fet, en la primera
volta van perdre a casa seva per 4 a 2, tractant-se d’un dels únics equips que
ens havien aconseguit guanyar durant aquest any.
El primer quart ja va servir per veure que la
cosa estaria molt igualada i competida, ja que tot i que nosaltres vam marcar
molt ràpid el rival ens va empatar també als pocs minuts. I la mateixa tònica,
però sense gols, va continuar al segon quart, que ens va portar a la mitja part
amb el resultat d’1 a 1.
Els dos últims quarts van ser ja d’infart,
perquè després d’agafar avantatge en el marcador amb dos gols del Biel (en
porta 31, i és el 6è màxim golejador del grup!) i posar-nos 3 a 1, ens van
expulsar a un jugador amb targeta vermella i vam haver de jugar gairebé 10
minuts amb 5. Però tot i això, encara vam dominar més que els rivals, i fins i
tot vam tenir més oportunitats de marcar que ells.
Al final del partit molta alegria, perquè els
nens havien fet una nova demostració de qualitat i nivell competitiu, recollint
un més que merescut premi a una trajectòria impecable durant tot l’any.
Ja només queden tres partits per acabar la temporada.
Estem a dos punts del líder, i tot i que no és l’objectiu, mantenim opcions de
guanyar el títol. En qualsevol cas, acabarem, com a mínim, tercers. Una
brillant posició per la qual només que podem felicitar als nens i als seus
entrenadors.
I a la tarda vam anar al camp del Nàstic de
Tarragona a veure el seu partit contra el Huracán Valencia. Ja sense nervis, com
a espectadors, per gaudir d’una tarda de futbol en un estadi gairebé ple amb
molt bon ambient a les grades i una iniciativa molt encertada per part del Nàstic,
que permetia entrar gratis a tots els nens de qualsevol club de futbol base que
estiguessin federats, i una entrada de 5 € als acompanyants.
