Gran paper en el Torneig de Cunit

 

Tot i que ahir no hi havia jornada de lliga a causa de les vacances de Setmana Santa, l’activitat no es va aturar pel Prebenjamí B del Vendrell, que va participar en el Torneig que el Club de Futbol Cunit va organitzar al seu camp. Els equips de diferents categories del futbol base local, més altres convidats –com nosaltres i l’escola Sant Bonaventura de Vilanova- vam participar d’una intensa matinal futbolera en la què els nostres nens van fer un paper molt destacable.

 

 

 

La competició tenia un format de lligueta, en el qual tots els equips s’anirien enfrontant entre ells per determinar qui seria el guanyador després dels quatre partits que cadascun jugaria. La nostra participació va començar a les 10, davant d’un dels equips del Cunit, un partit que era molt important començar amb un bon resultat per iniciar la competició amb ànims i sensacions positives. Finalment, el resultat va ser molt satisfactori, ja que vam guanyar per 7 a 0, la qual cosa ens situava com equip a tenir en compte.

 

 

El segon va ser el partit clau. A les 11.30 ens enfrontàvem amb l’equip de l’escola Sant Bonaventura de Vilanova, un equip de molta qualitat pel que fins ara havíem vist i que, com nosaltres, també havia guanyat el primer dels seus partits amb molta superioritat. Durant tot l’encontre es va veure que no seria fàcil guanyar-los, però que tampoc per a ells seria senzill. Hi va haver molt bon joc i molta intensitat, amb un resultat en tot moment molt incert, i molta emoció en tot moment. De fet, la primera part es va tancar amb un empat a zero, tot i que hi va haver alguna oportunitat clara per part dels dos equips.

 

La segona part va començar com la primera, amb molt igualtat. Els nostres van disposar d’alguna oportunitat ben clara que no vam poder transformar en gol, i tot i l’equilibri que hi havia sobre el camp, estàvem més a prop del gol nosaltres que ells. El partit estava a punt d’acabar i semblava que el marcador no s’acabaria movent del 0 a 0 quan va arribar la jugada clau del partit i la que, finalment, va acabar determinant el resultat del torneig. Un dels nostres jugadors va rebre una falta molt clara prop del nostre àrea que l’àrbitre no va xiular i el mateix jugador, en intentar recuperar la pilota, va fer la mateixa falta que l’acabaven de fer a ell. Però en aquesta ocasió l’àrbitre sí va considerar que era falta, i com que era dins de l’àrea, va xiular penalti.

 

Una jugada que va determinar no només el partit, sinó el resultat del torneig, i que són coses que els nens es trobaran en la pràctica del futbol. Una acció injusta que també forma part de l’aprenentatge, perquè de vegades s’equivocaran a favor teu i d’altres en contra, però, en qualsevol cas, cal saber acceptar-ho perquè les decisions ja no tenen marxa enrere i no es poden modificar. I quan això passa, cal ser fort mentalment, recuperar la concentració i intentar superar-ho mitjançant el joc.

 

Amb tot, trencava el cor veure com el nen del nostre equip que havia patit la falta i havia fet el penal plorava desconsolat en acabar el partit per la injustícia que s’havia comès amb ell i amb l’equip. I és que no podia entendre com s’havia xiulat el que ell havia fet –una falta molt clara- quan dos segons abans l’havien fet el mateix a ell i no s’havia xiulat res. 

Amb el llast del partit perdut, vam tornar a jugar a les 13.00, en aquest cas contra un altre equip cunitenc, un partit que els nens van resoldre amb molta suficiència i domini del joc, i un resultat a favor de 8 a 1. I, per últim, a les 14.00 jugàvem el quart i últim partit de la marató futbolera, contra un altre dels equips locals que vam resoldre per 3 a 0.

Després dels partits es va procedir a l’acte de lliurament de trofeus, corresponent-nos a nosaltres el de segon classificat, un paper molt meritori del que els nens s’han de sentir molt satisfets. Un gol de penal ens va impedir que acabéssim primers, però això no treu el gran nivell que el nostre equip va mostrar, les ganes que els nens van posar en tots els partits, i que, en última instància, van participar en un bonic torneig on van poder fer allò que més els agrada: jugar a futbol.

 

  

Més fotos fent clic aquí

Campus de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell

Dijous va acabar el Campus que des de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell es van organitzar per als quatre dies previs a les vacances de Setmana Santa. Des de dilluns, de 9 a 13.30 hores, els inscrits han fet diverses activitats vinculades amb la pràctica de l'esport que més els agrada, el futbol. Però, a més d'això, ha estat un Campus que no s'ha limitat a tenir uns nens ocupats durant unes hores, sinó que s'ha aprofitat per treballar altres aspectes i valors del que ha de ser l'esport i el treball en equip.

Tot i que la meteorologia no ha acompanyat, gairebé tots els dies han pogut trepitjar la gespa i seguir el programa previst. Exercicis de psicomotricitat, perfeccionament de tècnica i tàctica, de control de pilota, de coordinació, de motivació... Però també, i molt important, s'han treballat aspectes com la importància del treball en equip i la convivència. A més, han fet manualitats, han dibuixat, han vist vídeos, han esmorzat plegats i han participat en interessants sessions teòriques i pràctiques, i se'ls han donat pautes sobre la importància d'alimentar-se correctament i sobre la necessitat de mantenir uns hàbits higiènics adequats.

Separats en grups segons l'edat i conduïts pels corresponents monitors, els nens han fet un interessant i intens treball esportiu i educatiu però, a més, passant-ho bé, que és la millor fórmula d'aprenentatge a aquestes edats. Els nens, a través del joc, acaben asimilant comportaments i conceptes necessaris per al seu desenvolupament com a esportistes i, també, com a persones. I activitats com aquesta són un exemple del que també forma part indispensable del futbol base.

Una bona experiència de la que el Biel ha quedat molt content i satisfet, amb el seu diploma de recordatori com a participant del campus. De ben segur que si es torna a programar per a  l'estiu voldrà tornar-hi.

Fent clic aquí es poden veure fotografies del campus.

Parlant d'aquest bloc

El programa Penedès Gamma Extra de Ràdio Vilafranca dedica cada 15 dies una secció a parlar de blocs i noves tecnologies. Es tracta d’un espai que coordina Daniel Garcia Peris, el creador de la Penedesfera, la comunitat de blocaires de les comarques del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia). Per a participar en aquestes converses, el Daniel va convidant a diferents autors de blocs del territori per parlar dels seus espais, i ho fa intentant que en cada programa la temàtica a tractar sigui diferent.

Dilluns vaig tenir el plaer de participar en aquest interessant espai, i de parlar de dos dels meus blocs: el de temàtica futbolera i esportiva www.vulljugarlachampions.blogspot.com (és a dir, aquest), i el de temàtica castellera (www.pinyesicastells.blogspot.com).

Va ser una conversa ben agradable i relaxada, on també hi era present la Carla Sanmartín, conductora del magazine, i què, com acostuma a passar quan pots parlar de temes que t’agraden, s’ha fet curta.

Tot i així, hem pogut parlar dels dos blocs, de com van néixer, amb quina finalitat, quin és el procés de treball i actualització. També d’aquesta potentíssima eina que són els blocs i les noves tecnologies en general, de les possibilitats comunicatives que permet, i també vam parlar d’esport, de futbol base, de castells, de com de ràpid passa el temps i com de fràgil és la memòria, i de moltes altres qüestions que si voleu conèixer teniu la possibilitat de fer-ho escoltant el podcast del programa que trobareu al final (Penedès Gamma Extra - 3a part - 02-04-2012).

Aprofito per agrair de nou tant al Daniel Garcia Peris com al programa Gamma Extra de Ràdio Vilafranca que hagin pensat en mi i que m’hagin convidat. Va ser tot un plaer.

"Un dia com el millor d'una vida"

 Ahir, 31 de març de 2012, va ser un gran dia pel Biel. En paraules seves, “el millor dia d’una vida”. Bé, potser és una valoració exagerada, però es pot entendre perfectament què ha de passar pel cap d’un nen de 7 anys, enamorat del futbol, amb obsessió per jugar a pilota i fan absolut del Barça i els seus jugadors quan li dius que anirà al Camp Nou a veure un partit en directe.

Des del dijous, quan li vam comentar què el dissabte podria veure de prop als Messi, Xavi, Iniesta i resta de jugadors del Barça que no ha deixat de comptar les hores que faltaven pel gran moment. A més, això coincidia amb un dia de partit pel seu equip, el Prebenjamí B, la qual cosa feia encara més interessant el dia.

A les 10, els nens estaven convocats en el camp del Vendrell, que era on havien de jugar contra el Segur de Calafell. Un partit important i clau per mantenir la ratxa de victòries dels últims partits i que havia de portar-los a conservar la segona posició o, fins i tot, accedir a la primera en cas que els líders, l’Arboç, no guanyessin el seu partit. 

Conscienciats de la importància del partit, els nens van entrar al vestidor, van sortit al camp per fer l’escalfament i just cinc minuts abans que comencés el partit... Bé, van descobrir que estaven sols al camp, i que del rival tan sols s’havien presentat quatre o cinc jugadors. Així doncs, l’àrbitre va donar per acabat el partit i va atorgar els tres punts al nostre equip. I ja que estaven allí, es va aprofitar per fer un partidet d’entrenament que va permetre als nens fer el que més desitgen: jugar a futbol.

(Explicar, com a anècdota, que qui feia d’entrenador rival ho va ser també meu uns 20 anys enrere, quan jo jugava al Cornellà. I és que la vida dóna moltes voltes, i el món és més petit del que ens pensem).

 

El dia plenament futbolero va continuar a la tarda, ja que tot l’equip va tornar al Club d’Esports a l’aniversari d’un dels nens, l’Irenko. Berenar, animació, festa i, com no podia ser d’altra manera, els nens van agafar una pilota i se’n van anar al camp a jugar una altra vegada, en aquesta ocasió, però, sense punts pel mig i amb roba de carrer.

I just cap a les 19.30 vam sortir del Vendrell en direcció a Barcelona. Tant aviat el Biel va pujar al cotxe es va posar la seva samarreta de Messi i es va enroscar la seva bufanda del Barça per anar fent ambient. Durant el viatge vam anar escoltant com el Madrid guanyava sense complicacions a camp de l’Osasuna, la qual cosa obligava al Barça a guanyar a l’Athletic de Bilbao per continuar en la seva persecució.

 

En arribar a Cornellà, vam aparcar el cotxe i vam agafar el Trambaix per anar cap el Camp Nou. Tot i que vam sortir amb molt de temps per poder viure l’ambient al màxim, vam trobar ja alguns passatgers amb samarretes del Barça al tramvia, i més encara quan vam arribar a les rodalies de l’estadi i ens vam barrejar amb la marea d’aficionats que començaven a entrar-hi.

 

El Biel mirava atentament a tot arreu, per no perdre’s cap detall del que devien ser uns moments intensos per ell. Tampoc es va perdre detall de tots els objectes que es venien en les diferents paradetes. Al cap d’una estona vam accedir a l’interior del camp, vam buscar la nostra ubicació, i vam començar a gaudir de l’experiència.

La nostra ubicació era en la primera fila de la primera graderia, just a tocar d’un dels córners, la qual cosa feia que de vegades tinguéssim els jugadors a dos o tres metres de distància, molt a prop. Vam tenir la sort que Messi va llançar un parell de córners just des d’aquella cantonada, la qual cosa va fer que al Biel gairebé li saltessin els ulls en veure’l de tant a prop. De fet, fins i tot es va permetre el luxe de dir-li a Messi en un dels córners: “Messi, busca a Piqué!!!”. I la casualitat va voler que el llançament de Messi fos rematat per Piqué. El Biel, aleshores, va començar a dir: “M’ha fet cas! M’ha fet cas!”. Us imagineu què devia passar pel seu cap en aquells moments?

 

Va celebrar els gols, va cantar amb els aficionats, va gaudir com un boig, va preguntar, es va queixar de l’àrbitre, va donar la seva opinió sobre algunes jugades, va donar indicacions als jugadors (“Passa-la a l’Iniesta!”, “Que s’obri el Tello a la banda!”) i bé, en definitiva, va viure com ningú.

En acabar el partit, una última ullada a les graderies, a la gespa, i cap a casa. Però abans, una aturada en una paradeta per comprar una gorra del seu equip i anar amb ella posada durant tot el camí de tornada. Cansat però feliç, revivint el que acabava de veure i somiant en el moment de tornar al Camp Nou. I ja en el llit, com milers i milers de nens, segurament va somiar en què ell és un dels jugadors que trepitja la gespa d’aquell camp i fan una jugada impensable per marcar el gol de la victòria.

 

Més fotos fent clic aquí.

 

1r Campus de Futbol Base

Des de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell s'ha organitzat, per a la propera setmana, un Campus de Futbol Base. Coincidint amb les vacances de Setmana Santa, els nens que s'hi han inscrit tindran l'oportunitat de fer un intensiu a practicar allò que més els agrada, la pràctica del futbol.

Serà els dies 2, 3, 4 i 5, en horari de 9.00 a 13.30 hores. Fa dies que el Biel es va apuntar, i fa dies que pregunta pel seu inici. Paciéncia, que ja falta poc. 

Abans, però, l'equip del Prebenjamí B té un nou partit de lliga. Serà aquest dissabte a les 11.00, en terreny propi, contra el Segur de Calafell. Una nova oportunitat per mantenir el nivell dels últims partits i per continuar amb la bona línia de l'equip. 

Dissabte torna la lliga. Dissabte torna l'emoció!

Ja estem segons a la Lliga

Últimament, el PrebenjamíB del Vendrell ens està malacostumant gràcies als seus resultats i a la forma en que està resolent el seus partits. Durant la primera etapa de la lliga els nens van apuntar en més d’una ocasió quin era el seu potencial i les seves capacitats, però no sempre van aconseguir traduir-ho en forma de victòries. Però de fa un temps, l’equip ha donat un important salt qualitatiu, ha madurat i ha encadenat resultats positius fins a ocupar la segona posició en la classificació.

Els últims tres partits han estat especialment significatius, ja que tant a casa com a fora han acabat guanyant amb certa solvència. No tant pel que fa als resultats, sinó pel nivell competitiu mostrat. Partits difícils i complicats que s’han hagut de lluitar fins al final, però que s’han acabat tancant satisfactòriament pels nostres nens. A més, cal destacar que una de les claus de l’èxit actual és que s’ha aconseguit capgirar una tendència que durant l’inici de temporada s’havia anat repetint, i és que l’equip començava molt fort la primera part –gairebé sempre marcaven primer- però en els moments decisius del partit acabaven perdent-lo. En canvi, durant els últims partits, les coses han donat un gir de 180º.

Això és el que va succeir, per exemple, ara fa dues setmanes a camp del Calafell, on es va començar guanyant –com tantes altres vegades- però que en la fase clau l’equip es va trobar en la necessitat de guanyar també l’última part si volíem guanyar el partit. I així ho van fer, mostrant-se tot l’equip molt seriós i conscienciat i responent amb nota el nivell d’exigència que se’ls havia presentat.

I justament el mateix va passar diumenge, davant del Santa Oliva, el tercer classificat, amb qui havíem perdut a casa seva –tot i que vam merèixer molt més- i que si aconseguien guanyar-nos a casa es podien situar segons. Però els nens van sortit a per totes, i tot i que vam perdre la primera part (1 a 2) no es van rendir en cap moment i van plantar cara. La segona part es va resoldre a favor nostre (2 a 1) i la tercera es va tancar amb un empat a 0, la qual cosa indica el grau d’igualtat i dificultat que tenia el partir. En arribar a l’últim quart ens ho jugàvem tot: qui guanyés s’emportaria el partit. I aquí el nostre equip va estar magnífic, aconseguint fins i tot remuntar un gol inicial que ens van marcar en contra. Però amb lluita i convenciment vam aconseguir donar la volta al marcador i acabar guanyant aquest quart per 2 a 1 i, en conseqüència, el partit.

Pel que fa al Biel, porta una ratxa impecable, en la línia de l’equip. De fet, i si no m’equivoco, crec que en els tres últims partits ha marcat nou gols, un hat trick per cadascun d’ells. Cada nou partit els jugadors es coneixen més, i cada dia que passa es pot apreciar com creix aquest nivell d’enteniment entre ells. A més, han millorat molt pel que fa al posicionament en el camp, així com la forma d’interpretar el tempo dels partits. El Biel, en aquest sentit, ha anat madurant molt, i tot i que potser li manca un punt de velocitat en alguns moments, té un nivell tècnic destacable i és molt perillós amb la pilota quan té metres per endavant.

Un equip, en definitiva, en una clara línia ascendent que si continua en aquesta línia estic convençut que ens donarà moltes alegries, com ja ho està fent en cada partit que juga. El proper cap de setmana, més emocions.