dilluns, 8 de juliol del 2013

Vendrell-Barça de veterans: "quien tuvo retuvo"



 

Dissabte es va celebrar un dels actes centrals del centenari del Club d'Esports Vendrell, un partit entre els veterans del Barça i una representació de la Secció de Futbol del Club integrada per entrenadors, membres de la Junta Directiva i algun pare.

Amb una bona assistència de públic a les grades, el partit va servir per posar de manifest la veracitat de la dita popular: "Quien tuvo retuvo". L'equip del Vendrell, tot i acabar perdent per 1 a 10 -el resultat final era intranscendent i va posar de relleu la diferència entre tots dos equips- va fer un paper més que digne. Dins les seves possibilitats i capacitats, amb tan un mes d'entrenament conjunt, va contribuir a que el partit fos entretingut i seriós, arribant fins i tot a fer alguna jugada de mèrit.



 


 

El més destacat, a més de la circumstància de poder oferir un partit d'aquestes característiques, va ser la demostració que els jugadors del Barça van mostrar del que significa haver estat professionals del futbol. Seriosos, competitius, intensos, conservant un alt grau de qualitat individual i capacitat tàctica, van demostrar que encara que ara siguin veterans, no han perdut els fonaments del joc.





Em sap molt de greu no conèixer la gran majoria dels jugadors que van participar al partit, excepte Guillermo Amor, que va donar tot una lliçó de posicionament i joc al centre del camp. Sempre estava on havia d'estar, on se'l pogués trobar per oxigenar el joc, i va moure la pilota amb criteri, classe i elegància fins que va ser substituït a cinc minuts pel final, emportant-se una gran ovació. De fet, veient-lo jugar, i amb el bon estat físic que va exhibir, estic convençut que podria jugar perfectament en equips de moltes categories. 

Encara que sigui en un partit de veterans, va ser un autèntic luxe veure un jugador que és història viva del futbol. I tot un exemple veure la forma en què es va posar a disposició dels nens per signar autogràfs i fotografies amb tota la paciència del món.


 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada