L'Arboç, 18 de desembre de 2011: la part positiva de les derrotes

L'Arboç 10 - Prebenjamí B 0

(0-0, 2-0, 4-0, 4-0)

“Hemos perdido contra el Barcelona 4 a 0, pero hemos aprendido mucho hoy con ellos”

“...primero hay que perder para aprender a ganar...”

“...hoy aquí aprendimos a jugar al futbol...”

Aquestes són algunes de les declaracions de Neymar, un dels jugadors més mediàtics del futbol internacional del moment, després de perdre la final del Mundial de Clubs.  Molt present últimament als mitjans de comunicació per les seves innegables condicions com a futbolista –algunes de les imatges que s’han pogut veure d’ell són realment espectaculars-, sembla cridat a ser un dels noms dels propers anys.

  

Al marge de les seves condicions tècniques, des d’algun sector s’havia anat estenent una imatge d’ell no gaire favorable. Molts l’havien pintat com un jove –tan sols té 19 anys- de caràcter polèmic, conflictiu, no recomanable per a un equip gran. I el seu look, coronat per una cresta que no convida a rematar de cap, tampoc l’ajuda gaire. Per entendre’ns: a priori, si el posem al costat de Bojan, perdria per golejada en una comparança de bons nens.

Però, ja se sap, les aparences sempre –o gairebé sempre- enganyen. I el cas és que el tal Neymar, després de perdre la final de la Intercontinental, ni va maleïr l’àrbitre, ni es va queixar de res, ni va carregar contra ningú. Simplement es va limitar a reconèixer el que tothom havia vist: que el rival havia estat millor, que s’havia enfrontat a un equip –el Barça- que està en una altra òrbita, i que l’únic que es pot fer en aquests casos és reconèixer les coses tal com són, felicitar al rival i portar la derrota amb dignitat. I, a més, diu molt d’ell el fet que anés a la mitja part a demanar la samarreta de Puyol i al final del partir la de Messi.

Perquè quan això passa, encara que hagis perdut, t’has de sentir en part guanyador, ja que has estat un contrincant que és un gran exemple de l’acceptació de que això, en el fons, no és més que un joc. Unes vegades es guanya i altres es perd. I tant important és saber guanyar com perdre. Neymar, en aquest cas, va demostrar amb les seves declaracions a tots aquells que tenien una imatge dubtosa d’ell que és un autèntic esportista.

El que va dir Neymar és el que podríem aplicar al partit que diumenge va perdre el Prebenjamí B davant de l’Arboç en el seu camp. A priori, es tractava d’un obstacle ben difícil, ja que els locals havien tancat amb victòria tots els partits que fins ara havien jugat. A més, es tractava de l’equip A, la qual cosa hi afegia dificultat. Finalment, les sospites es van tornar realitat perquè els rivals van demostrar perquè van primers en la classificació.

 Però, tot i la derrota, cal destacar el paper dels nostres nens, que van plantar cara en tot moment i s’hi van deixar la pell. Especialment intensa va ser la primera part, que es va tancar amb un empat a zero gols, en un intercanvi de joc intens i emocionant per part dels dos equips. Fins i tot vam tenir més oportunitats i més domini del joc nosaltres.

Després, però, la “lògica” es va anar imposant. Però fins i tot quan els gols anaven caient a favor dels rivals, el nostre equip va continuar lluitant i no es va rendir. Aquesta és una bona lliçó. Encara que tinguis clar que ja no tens possibilitat d’aconseguir la victòria, l’esport consisteix en continuar esforçant-te, treballant, i intentant donar el millor de tu mateix. Va guanyar el rival perquè va ser millor. Però nosaltres vam complir amb la nostra obligació de continuar endavant. I és que tant important és saber guanyar com aprendre a perdre.