Campus de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell

Dijous va acabar el Campus que des de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell es van organitzar per als quatre dies previs a les vacances de Setmana Santa. Des de dilluns, de 9 a 13.30 hores, els inscrits han fet diverses activitats vinculades amb la pràctica de l'esport que més els agrada, el futbol. Però, a més d'això, ha estat un Campus que no s'ha limitat a tenir uns nens ocupats durant unes hores, sinó que s'ha aprofitat per treballar altres aspectes i valors del que ha de ser l'esport i el treball en equip.

Tot i que la meteorologia no ha acompanyat, gairebé tots els dies han pogut trepitjar la gespa i seguir el programa previst. Exercicis de psicomotricitat, perfeccionament de tècnica i tàctica, de control de pilota, de coordinació, de motivació... Però també, i molt important, s'han treballat aspectes com la importància del treball en equip i la convivència. A més, han fet manualitats, han dibuixat, han vist vídeos, han esmorzat plegats i han participat en interessants sessions teòriques i pràctiques, i se'ls han donat pautes sobre la importància d'alimentar-se correctament i sobre la necessitat de mantenir uns hàbits higiènics adequats.

Separats en grups segons l'edat i conduïts pels corresponents monitors, els nens han fet un interessant i intens treball esportiu i educatiu però, a més, passant-ho bé, que és la millor fórmula d'aprenentatge a aquestes edats. Els nens, a través del joc, acaben asimilant comportaments i conceptes necessaris per al seu desenvolupament com a esportistes i, també, com a persones. I activitats com aquesta són un exemple del que també forma part indispensable del futbol base.

Una bona experiència de la que el Biel ha quedat molt content i satisfet, amb el seu diploma de recordatori com a participant del campus. De ben segur que si es torna a programar per a  l'estiu voldrà tornar-hi.

Fent clic aquí es poden veure fotografies del campus.

Parlant d'aquest bloc

El programa Penedès Gamma Extra de Ràdio Vilafranca dedica cada 15 dies una secció a parlar de blocs i noves tecnologies. Es tracta d’un espai que coordina Daniel Garcia Peris, el creador de la Penedesfera, la comunitat de blocaires de les comarques del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia). Per a participar en aquestes converses, el Daniel va convidant a diferents autors de blocs del territori per parlar dels seus espais, i ho fa intentant que en cada programa la temàtica a tractar sigui diferent.

Dilluns vaig tenir el plaer de participar en aquest interessant espai, i de parlar de dos dels meus blocs: el de temàtica futbolera i esportiva www.vulljugarlachampions.blogspot.com (és a dir, aquest), i el de temàtica castellera (www.pinyesicastells.blogspot.com).

Va ser una conversa ben agradable i relaxada, on també hi era present la Carla Sanmartín, conductora del magazine, i què, com acostuma a passar quan pots parlar de temes que t’agraden, s’ha fet curta.

Tot i així, hem pogut parlar dels dos blocs, de com van néixer, amb quina finalitat, quin és el procés de treball i actualització. També d’aquesta potentíssima eina que són els blocs i les noves tecnologies en general, de les possibilitats comunicatives que permet, i també vam parlar d’esport, de futbol base, de castells, de com de ràpid passa el temps i com de fràgil és la memòria, i de moltes altres qüestions que si voleu conèixer teniu la possibilitat de fer-ho escoltant el podcast del programa que trobareu al final (Penedès Gamma Extra - 3a part - 02-04-2012).

Aprofito per agrair de nou tant al Daniel Garcia Peris com al programa Gamma Extra de Ràdio Vilafranca que hagin pensat en mi i que m’hagin convidat. Va ser tot un plaer.

"Un dia com el millor d'una vida"

 Ahir, 31 de març de 2012, va ser un gran dia pel Biel. En paraules seves, “el millor dia d’una vida”. Bé, potser és una valoració exagerada, però es pot entendre perfectament què ha de passar pel cap d’un nen de 7 anys, enamorat del futbol, amb obsessió per jugar a pilota i fan absolut del Barça i els seus jugadors quan li dius que anirà al Camp Nou a veure un partit en directe.

Des del dijous, quan li vam comentar què el dissabte podria veure de prop als Messi, Xavi, Iniesta i resta de jugadors del Barça que no ha deixat de comptar les hores que faltaven pel gran moment. A més, això coincidia amb un dia de partit pel seu equip, el Prebenjamí B, la qual cosa feia encara més interessant el dia.

A les 10, els nens estaven convocats en el camp del Vendrell, que era on havien de jugar contra el Segur de Calafell. Un partit important i clau per mantenir la ratxa de victòries dels últims partits i que havia de portar-los a conservar la segona posició o, fins i tot, accedir a la primera en cas que els líders, l’Arboç, no guanyessin el seu partit. 

Conscienciats de la importància del partit, els nens van entrar al vestidor, van sortit al camp per fer l’escalfament i just cinc minuts abans que comencés el partit... Bé, van descobrir que estaven sols al camp, i que del rival tan sols s’havien presentat quatre o cinc jugadors. Així doncs, l’àrbitre va donar per acabat el partit i va atorgar els tres punts al nostre equip. I ja que estaven allí, es va aprofitar per fer un partidet d’entrenament que va permetre als nens fer el que més desitgen: jugar a futbol.

(Explicar, com a anècdota, que qui feia d’entrenador rival ho va ser també meu uns 20 anys enrere, quan jo jugava al Cornellà. I és que la vida dóna moltes voltes, i el món és més petit del que ens pensem).

 

El dia plenament futbolero va continuar a la tarda, ja que tot l’equip va tornar al Club d’Esports a l’aniversari d’un dels nens, l’Irenko. Berenar, animació, festa i, com no podia ser d’altra manera, els nens van agafar una pilota i se’n van anar al camp a jugar una altra vegada, en aquesta ocasió, però, sense punts pel mig i amb roba de carrer.

I just cap a les 19.30 vam sortir del Vendrell en direcció a Barcelona. Tant aviat el Biel va pujar al cotxe es va posar la seva samarreta de Messi i es va enroscar la seva bufanda del Barça per anar fent ambient. Durant el viatge vam anar escoltant com el Madrid guanyava sense complicacions a camp de l’Osasuna, la qual cosa obligava al Barça a guanyar a l’Athletic de Bilbao per continuar en la seva persecució.

 

En arribar a Cornellà, vam aparcar el cotxe i vam agafar el Trambaix per anar cap el Camp Nou. Tot i que vam sortir amb molt de temps per poder viure l’ambient al màxim, vam trobar ja alguns passatgers amb samarretes del Barça al tramvia, i més encara quan vam arribar a les rodalies de l’estadi i ens vam barrejar amb la marea d’aficionats que començaven a entrar-hi.

 

El Biel mirava atentament a tot arreu, per no perdre’s cap detall del que devien ser uns moments intensos per ell. Tampoc es va perdre detall de tots els objectes que es venien en les diferents paradetes. Al cap d’una estona vam accedir a l’interior del camp, vam buscar la nostra ubicació, i vam començar a gaudir de l’experiència.

La nostra ubicació era en la primera fila de la primera graderia, just a tocar d’un dels córners, la qual cosa feia que de vegades tinguéssim els jugadors a dos o tres metres de distància, molt a prop. Vam tenir la sort que Messi va llançar un parell de córners just des d’aquella cantonada, la qual cosa va fer que al Biel gairebé li saltessin els ulls en veure’l de tant a prop. De fet, fins i tot es va permetre el luxe de dir-li a Messi en un dels córners: “Messi, busca a Piqué!!!”. I la casualitat va voler que el llançament de Messi fos rematat per Piqué. El Biel, aleshores, va començar a dir: “M’ha fet cas! M’ha fet cas!”. Us imagineu què devia passar pel seu cap en aquells moments?

 

Va celebrar els gols, va cantar amb els aficionats, va gaudir com un boig, va preguntar, es va queixar de l’àrbitre, va donar la seva opinió sobre algunes jugades, va donar indicacions als jugadors (“Passa-la a l’Iniesta!”, “Que s’obri el Tello a la banda!”) i bé, en definitiva, va viure com ningú.

En acabar el partit, una última ullada a les graderies, a la gespa, i cap a casa. Però abans, una aturada en una paradeta per comprar una gorra del seu equip i anar amb ella posada durant tot el camí de tornada. Cansat però feliç, revivint el que acabava de veure i somiant en el moment de tornar al Camp Nou. I ja en el llit, com milers i milers de nens, segurament va somiar en què ell és un dels jugadors que trepitja la gespa d’aquell camp i fan una jugada impensable per marcar el gol de la victòria.

 

Més fotos fent clic aquí.

 

1r Campus de Futbol Base

Des de la Secció de Futbol del Club d'Esports Vendrell s'ha organitzat, per a la propera setmana, un Campus de Futbol Base. Coincidint amb les vacances de Setmana Santa, els nens que s'hi han inscrit tindran l'oportunitat de fer un intensiu a practicar allò que més els agrada, la pràctica del futbol.

Serà els dies 2, 3, 4 i 5, en horari de 9.00 a 13.30 hores. Fa dies que el Biel es va apuntar, i fa dies que pregunta pel seu inici. Paciéncia, que ja falta poc. 

Abans, però, l'equip del Prebenjamí B té un nou partit de lliga. Serà aquest dissabte a les 11.00, en terreny propi, contra el Segur de Calafell. Una nova oportunitat per mantenir el nivell dels últims partits i per continuar amb la bona línia de l'equip. 

Dissabte torna la lliga. Dissabte torna l'emoció!

Ja estem segons a la Lliga

Últimament, el PrebenjamíB del Vendrell ens està malacostumant gràcies als seus resultats i a la forma en que està resolent el seus partits. Durant la primera etapa de la lliga els nens van apuntar en més d’una ocasió quin era el seu potencial i les seves capacitats, però no sempre van aconseguir traduir-ho en forma de victòries. Però de fa un temps, l’equip ha donat un important salt qualitatiu, ha madurat i ha encadenat resultats positius fins a ocupar la segona posició en la classificació.

Els últims tres partits han estat especialment significatius, ja que tant a casa com a fora han acabat guanyant amb certa solvència. No tant pel que fa als resultats, sinó pel nivell competitiu mostrat. Partits difícils i complicats que s’han hagut de lluitar fins al final, però que s’han acabat tancant satisfactòriament pels nostres nens. A més, cal destacar que una de les claus de l’èxit actual és que s’ha aconseguit capgirar una tendència que durant l’inici de temporada s’havia anat repetint, i és que l’equip començava molt fort la primera part –gairebé sempre marcaven primer- però en els moments decisius del partit acabaven perdent-lo. En canvi, durant els últims partits, les coses han donat un gir de 180º.

Això és el que va succeir, per exemple, ara fa dues setmanes a camp del Calafell, on es va començar guanyant –com tantes altres vegades- però que en la fase clau l’equip es va trobar en la necessitat de guanyar també l’última part si volíem guanyar el partit. I així ho van fer, mostrant-se tot l’equip molt seriós i conscienciat i responent amb nota el nivell d’exigència que se’ls havia presentat.

I justament el mateix va passar diumenge, davant del Santa Oliva, el tercer classificat, amb qui havíem perdut a casa seva –tot i que vam merèixer molt més- i que si aconseguien guanyar-nos a casa es podien situar segons. Però els nens van sortit a per totes, i tot i que vam perdre la primera part (1 a 2) no es van rendir en cap moment i van plantar cara. La segona part es va resoldre a favor nostre (2 a 1) i la tercera es va tancar amb un empat a 0, la qual cosa indica el grau d’igualtat i dificultat que tenia el partir. En arribar a l’últim quart ens ho jugàvem tot: qui guanyés s’emportaria el partit. I aquí el nostre equip va estar magnífic, aconseguint fins i tot remuntar un gol inicial que ens van marcar en contra. Però amb lluita i convenciment vam aconseguir donar la volta al marcador i acabar guanyant aquest quart per 2 a 1 i, en conseqüència, el partit.

Pel que fa al Biel, porta una ratxa impecable, en la línia de l’equip. De fet, i si no m’equivoco, crec que en els tres últims partits ha marcat nou gols, un hat trick per cadascun d’ells. Cada nou partit els jugadors es coneixen més, i cada dia que passa es pot apreciar com creix aquest nivell d’enteniment entre ells. A més, han millorat molt pel que fa al posicionament en el camp, així com la forma d’interpretar el tempo dels partits. El Biel, en aquest sentit, ha anat madurant molt, i tot i que potser li manca un punt de velocitat en alguns moments, té un nivell tècnic destacable i és molt perillós amb la pilota quan té metres per endavant.

Un equip, en definitiva, en una clara línia ascendent que si continua en aquesta línia estic convençut que ens donarà moltes alegries, com ja ho està fent en cada partit que juga. El proper cap de setmana, més emocions.

Una meravella de vídeo

Mireu aquest vídeo y gaudiu. No calen paraules.

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Diumenge 29 de gener de 2012: una derrota immerescuda

Santa Oliva - Prebenjamí B

(0-2, 1-0, 1-0, 0-0)

Resultat injust el que ahir es va produir al camp del Santa Oliva, on el nostre equip va acabar perdent (0-2, 1-0, 1-0, 0-0) després que els rivals marquessin els seus únics dos gols de penals més que discutibles. Tot i que vam començar molt forts, marcant dos gols en el primer quart, i que els rivals no van crear ocasions de gols ni van arribar pràcticament a porteria, dues jugades aïllades que l’àrbitre va considerar penalti ens van condemnar.

El nostre equip –que ahir anava de blau, per coincidència amb els colors dels locals- va portar en tot moment el domini del joc, arribant en moltes ocasions a l’àrea rival i disposant de nombroses oportunitats d’ampliar el marcador. Amb tot, no vam tenir gaire sort de cara a porteria. Unes vegades per manca d’encert per part nostra i altres per la gran actuació que va fer la portera rival, amb aturades de molt de mèrit i molta seguretat sota els pals (mireu el minut 5.25 del vídeo).

M’agradaria destacar el partit que ahir va fer el Biel. Va marcar els dos gols del seu equip, i va disposar d’algunes clares oportunitats més que no es van traduir en gols per ben poc. Tot i això, va estar especialment actiu, portant tot el pes de l’atac, fent algunes jugades en solitari de molt de mèrit i mostrant-se molt incisiu. Va ser un perill constant cada vegada que agafava la pilota i encarava l’àrea rival, va assumir responsabilitats i, com la resta de nens, s’hi va esforçar molt, lluitant fins l’últim moment per intentar capgirar el marcador.

 
Però ahir no va poder ser. Així que haurem d’esperar a la propera setmana per reprendre la bona línia que l’equip portava durant els últims partits.