Primera derrota de la temporada

El Prebenjamí B del Vendrell va jugar ahir el partit corresponent a la tercera jornada de Lliga al Camp del Tancat. Si la primera l’equip va descansar, i la segona va guanyar, la tercera va tocar perdre per un global d’una part guanyada, dues perdudes i una altra empatada, i un total de gols de 4 a 3.

Tot i el resultat l’equip no va jugar malament. No vaig poder veure el partit en directe perquè havia de treballar, però, pel que m’han dit, els nens van merèixer un millor resultat ja que van jugar força bé i van disposar de nombroses oportunitats de gol (el Bien en va tenir més d'una, però no va estar encertat de cara al gol i ahir no va marcar). Però el futbol és així. La pilota, de vegades, no entra, i els partits igual que es guanyen es poden perdre.

El primer quart va ser netament vendrellenc, marcant dos gols i donant símptomes de superioritat. Però a partir d’aquí la cosa es va entregirar, ja que els rivals van aconseguir, amb pocs gols, guanyar dues parts, la qual cosa ens va fer perdre el partir.

Al marge del resultat, i pel que he pogut veure al vídeo, destacaria dues coses. La primera és el gran gol de falta que va fer l’Eric, des de fora l’àrea, i que va repetir per dues vegades, ja que en la primera ocasió l’àrbitre encara no havia xiulat. El Biel, pensant que ja es podia treure, li va passar en curt, i l’Eric va engaltar un gran xut que va anar a dins la porteria. Els nostres nens van començar a córrer celebrant el gol, i fins que no va passar una estona no es van adonar que s’havia de tornar a repetir el llançament. Tot i això, els nens van tornar a la posició d’abans, van fer els mateixos gestos, l’Eric va calcar el xut i la pilota va tornar a entrar per l’escaire. Un megagol.

(Com a curiositat en relació amb aquesta falta, el Biel em va explicar, en arribar a casa, que havia estat un gol tan maco que l’àrbitre va ordenar que es fes una repetició perquè la gent el pogués tornar a gaudir. Pura innocència!).

La segona de les jugades que val la pena destacar és el nou slalom que va fer el Biel, i que s’està convertint en la seva jugada particular (min. 4.33 i 8.40 del vídeo). És molt perillós quan agafa la pilota amb espai per córrer, ja que té facilitat per anar salvant contraris amb la seva cama esquerra i arribar fins l’àrea. El que encara li falta és acabar de culminar aquestes jugades, ja que, de moment, només a aconseguit que acabin en gol en l’amistós que van jugar a camp del Llorenç.

La propera setmana nou partit, el corresponent a la quarta jornada de lliga. La propera setmana, noves emocions futboleres.

Comencem la Lliga

El Vendrell, 12 de novembre

Prebenjamí B 4 - Calafell 1 (2-0, 1-1, 0-0, 1-0) 

Dissabte va començar la lliga per al Prebenjamí B del Vendrell. La competició es va estrenar la setmana anterior, però com que el número d’equips participants és senar els va tocar descansar. Una bona forma d’iniciar una competició esportiva.

Però l’hora de la veritat va arribar a les 11 del matí del dissabte. Els nens tenien ja moltes ganes, i feia dies que preguntaven quan començarien els partits de veritat. I l’hora va arribar. Els amistosos van quedar enrere i la lliga es va estrenar.

Van jugar contra el Calafell, un equip al qual havien guanyat amb claredat en dues ocasions. Potser això va condicionar el partit, ja que, encara que siguin nens petits, es van detectar signes de confiança. I potser pel cap d’alguns circulava un lògic pensament: “Si ja els hem guanyat abans, cal suposar que ho tornarem a fer amb facilitat, no?”. Doncs no. En l’esport no es pot donar res per suposat, tots els partits s’han de jugar, i fins que no s’acaba no es pot dir mai que res està guanyat. I això és un aspecte que també forma part de l’aprenentatge.

De fet, tot i que van acabar guanyant, es van trobar amb més dificultats de les esperades. Curiosament, només començat el partit van marcar dos gols en els primers tres minuts, la qual cosa feia intuir que serien capaços de mantenir la línia de joc de les últimes setmanes, amb uns partits on han dominat amb claredat als seus rivals, mostrant un bon joc que anava millorant a mida que passaven els dies, i donant mostres que aquests nens tenen molt de potencial i molt de camí per recórrer.

Després dels ràpids dos gols la cosa es va estancar. Els nens es mostraven espessos, perdien les seves posicions al camp, no eren capaços d’encadenar jugades de manera fluïda, i el primer quart va acabar amb un 2 a 0 però amb un joc gris. Durant el segon i el tercer quart la tònica va ser la mateixa. No acabaven d’agafar les regnes del partit i fins i tot donaven masses opcions als rivals, que van gaudir d’algunes oportunitats clares de marcar. 

El segon quart va començar amb domini del Calafell, però quan més ens estaven atacant el Biel va marcar el tercer gol pel Vendrell, i, a continuació, ells en van fer el primer. Aquesta part va acabar amb un resultat d’1 a 1 (i un global de 3 a 1).

El tercer quart va ser molt ensopit per totes dues bandes, tant que va terminar amb un resultat sorprenent en aquestes categories (0 a 0), i més després d’haver viscut la capacitat golejadora dels nostres jugadors durant els últims partits.

Finalment, va arribar l’últim quart del partit, un període decisiu en tant que si ens guanyàvem la suma de les quatre parts hauria donat un resultat global d’empat. Però, per sort, els nostres van ser capaços de marcar un nou gol, deixant el resultat definitiu d’aquesta part en un 1 a 0 favorable, la qual cosa tancava el partit amb dues parts guanyades, dues empatades, i un total de gols de 4 a 1.

Un partit, en resum, més emocionant per la incertesa del resultat que pel joc desplegat, que no va ser especialment lluït. Però això també és bo, ja que ensenya als nens que els partits s’han de jugar fins a l’últim segon. I, al mateix temps, també els ensenya que per molt bé que hagis jugat abans, o per molt bon equip que siguis –que ho són- tothom pot tenir un mal dia i entra dins del normal que no sempre les coses et surtin com esperes.

Diumenge vinent, però, estic convençut que tornaran a donar el nivell al que ens han acostumat, i segur que veurem de nou un gran partit d’aquests petits grans jugadors.

Llorenç del Penedès, 29 d'octubre de 2011

 

El Pre-benjamí B delVendrell va golejar dissabte per 1 a 10 en el partit amistós que va jugar al camp del Llorenç. Va ser un matí ennuvolat, en la línea de les tempestes dels dies anteriors, amb un cel molt tapat que a estones amenaçava amb acabar suspenent el partir. Finalment, però, l’única pluja que es va produir va ser la dels gols que es van poder veure, i que van certificar que aquest és un equipet a tenir molt en compte durant els propers partits, especialment a partir de la propera setmana amb l’inici de lliga.

Ja des de bon començament els vendrellencs van actuar amb una manifesta superioritat, jugant pràcticament tota l’estona a camp contrari, trepitjant molta àrea rival, i gaudint de diverses ocasions durant els primers minuts que donaven moltes pistes de com aniria el partir. El primer gol no va trigar en arribar, i a partir d’aleshores la successió d’atacs i ocasions va ser continua.

 

Possiblement la setmana anterior, quan es va guanyar a camp del Calafell per 2 a 7 l’equip va jugar millor pel que fa a posicionament. Però a Llorenç, tot i que en determinats moments hi va mancar una mica d’ordre, els nens de l’equip van donar tota una demostració del que és sortir a per un partir, insistir-hi i mirar sempre cap a la porteria rival. A més, es tracta d’un grup de nens on cadascun té unes característiques que es complementen a la perfecció amb les de la resta, fent que el conjunt es beneficiï. 

N’hi ha jugadors amb més qualitat tècnica, d’altres forts, un altre que conserva molt bé la posició en el camp, i la combinació de tots plegats, unida a la seriositat amb que es prenen els partits, fa que siguin un grup molt interessant, on els progressos es perceben partit rere partir i que, estic convençut, serà molt difícil de guanyar.

 

Pel que fa al Biel, va tornar a marcar dos gols, el primer d’ells de gran jugada en carrera. Va agafar la pilota gairebé al mig camp i després de driblar a dos rivals i al porter, després d’una conducció més que destacada, va acabar marcant un gran gol, del mateix estil que un dels quatre que va fer la setmana passada a Calafell.

El proper cap de setmana, si la meteorologia no ho impedeix, jugaran el primer partir de lliga. Segur que serà una gran temporada i que ens faran passar molt bones estones mirant-los com juguen, amb quina seriositat ho fan, i quina alegria i ganes posen cada vegada que salten a un camp de futbol.

Guanyem per 1 a 10

Aquest matí, a Llorenç del Penedès, el Pre-benjamí B del Vendrell ha jugat un nou partit amistòs. Ha estat contra l'A.E. Ramon Sicart, amb un resultat final d'1 a 10. Un altre gran partit d'aquest equip que té molt potencial i que farà grans coses durant aquest any. 

Deixo de moment algunes imatges de vídeo (avui, al menys, hem pogut gravar els dos gols que ha fet el Biel, el segon d'ells fantàstic), i demà ja penjaré la crònica.

Un gran partit amb "tetratrick" del Biel

Calafell, 23 d'octubre de 2011

Calafell 2 - El Vendrell 7

Aquest matí el Prebenjamí B del Vendrell ha jugat a Calafell, contra l’equip local, un nou partit amistós amb un resultat final de 7 a 2 favorable als vendrellencs. Ha estat, sense dubte, el millor dels partits que fins ara ha jugat l’equip, amb una marcada superioritat no només al marcador, sinó també pel que fa al joc i la consistència mostrada pel grup.

Poc a poc es va notant el treball fet als entrenaments, així com les complicitats i associacions que es van produint entre els jugadors. Encara que siguin petits, cada vegada es detecta que la cohesió entre ells va augmentant, i que evolucionen i ‘progressen adequadament’ en tant que bloc de peces que cal conjuntar.

El partit en sí ha tingut poca història pel que fa a com acabaria finalment, però ha tingut moltes coses interessants i, sobre tot, ha estat un bon partit de futbol. Els del Vendrell han sortit d’inici molt endollats, molt ficats en el que havien de fer, i no han trigat a encadenar tres o quatre jugades que els han situat per davant en el marcador. Dominant totes les fases del joc, i jugant gairebé sempre en cap contrari, han anat provocant ocasions que en poc temps s’han transformat en una còmoda diferència de gols. I això que el porter rival ha fet un més que destacable partit.

El Biel, per la seva banda, ha incrementat avui la seva compte golejadora. Si la setmana passada estava més content que un gínjol per haver fet un hat trick, avui estava més que eufòric, ja que ha marcat 4. Dos dels gols han estat d’oportunista, fruit de la seva insistència en no donar per perduda cap pilota, i han vingut després d’aprofitar-se d’un parell de pilotes mortes en mig de la defensa rival. 

El millor de tots, però, ha estat el seu quart gol. Després d’agafar la pilota al seu camp, ha començat a córrer per la banda esquerra mentre driblava contraris (quatre en total), esquivant-los amb moviments ràpids en carrera. La seva excursió en solitari ha culminat dins l’àrea, on tot i quedar una mica escorat ha estat capaç de deixar anar un xut ben ajustat que ha entrat a la porteria molt a prop d’un dels pals. Una gran jugada i un gran gol.

En resum, un gran partit molt vistós de veure i entretingut pel bon joc que tot l’equip ha fet avui. Un equip integrat per un grup de nens amb moltes possibilitats, on cadascun té unes virtuts que es complementen molt bé amb les de la resta de jugadors i que, de ben segur, els portarà a fer una gran temporada. I això és el que començarem a veure diumenge vinent, quan començi l'autèntica "Lliga de les Estrelles".

NOTA: A diferència dels nens de l’equip, que han estat fantàstics, el reporter gràfic d’avui –és a dir, messie- ha estat desastrós. Desastroses les fotos, i desastroses les imatges. Només he pogut salvar un parell de minuts de gravació que inclouen –algo es algo- un dels gols del Biel.

Presentació dels equips del futbol base del Vendrell

El passat dimecres dia 12 es va celebrar l'acte oficial de presentació dels equips del futbol base del Club d'Esports Vendrell. Parlem d'uns 280 nois repartits en 16 equips (des d'Escola, passant pels Prebenjamins, Benjamins, Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils) que durant un mínim de tres dies a la setmana destinen el seu temps a fer esport.

I com que porto uns quants dies sense connexió a internet no ha estat fins ara que he pogut penjar les fotos.

Molts nens disposats a dedicar part del seu temps a fer esport, aprendre, passar-ho bé i, és clar, a somiar de tant en tant.

Primer Hat-Trick del Biel!

Calafell, 8 d'octubre de 2011

Santa Oliva 3 - Vendrell 5

El Biel marca el seu primer gol i fa el seu primer "Hat Trick"

Aquest matí el Prebenjamí B ha jugat un nou partit amistós. Ha estat a Calafell, contra el Santa Oliva, en la primera sortida a camp contrari que el Biel viu com a futbolista. Millor dit, com a Pre-futbolista. O com a Pre-benjamífutbolista. És igual.

Les 10 del matí era l’hora assenyalada. Com estableixen els cànons, calia arribar abans per poder preparar-se, mentalitzar-se, vestir-se i escalfar. Això de vestir-se és un dir, perquè sempre que té partit surt de casa, fins i tot, amb les espinilleres (perdó, amb les “canyelleres”) posades. 

(Sí: ‘espinillera’ es diu “canyellera” en català. Ho he consultat, perquè jo no en tenia ni idea, però els de Microsoft, ves per on, sí. El senyor Word m’ho ha remarcat amb la seva sancionadora línia vermella. No m’ha quedat més remei que assumir la meva ignorància, i amb un terrible sentiment de culpabilitat a les esquenes m’he dit que això no pot ser, que no es pot admetre que uns senyor amb domicili a Redmond (Washington) tinguin més vocabulari català d'indumentària futbolera que un del Barça. I ha estat així com m’he decidit a emprendre una profunda investigaciófilològica –és a dir, que ho acabo de mirar a la wikipèdia- fins acabar descobrint que aquest és el terme correcte: canyellera.

També he descobert una cosa ben curiosa, i és que les canyelleres –collons, costa pronunciar-ho però també escriure-ho- van tenir uns antecedents a l’antiga Grècia, anomenades “cnèmides”, unes proteccions de la tíbia fetes amb fulles de bronze manufacturades anatòmicament i que feien servir els combatents d’infanteria).

Ens havíem quedat en el partit d’avui. Com que jo treballava aquest matí no he pogut anar-lo a veure. Una absència –obligada- que m’ha fet perdre dos grans esdeveniments. El primer, és que avui ha estrenat la samarreta oficial de l’equip, i ha jugat el seu primer partit amb l’uniforme sencer (fins ara jugaven amb peto), la qual cosa el faria semblar un autèntic futbolista. M’hauria fet gràcia veure’l en directe, amb uns pantalons on hi caben quatre Biels i una samarreta on hi caben vuit. A l'hora d'escollir número ha optat pel 2.

 

El segon fet extraordinari que m’he perdut avui ha estat... tatxàn!, que el seu equip ha guanyat per 3 a 5 i el Biel ha fet un Hat Trick!!! Tres gols en un partit. Un, dos i tres. Pim, pam i pum.

Ahir a la nit, precisament, comentava amb un company que el Biel és tècnicament molt bo, que té una cama esquerra única, que té unes grans condicions per jugar a futbol, però que, de moment, no li fa un gol ni a l’Arc de Sant Martí. Doncs apa, per parlar. Avui tres golets com tres solets. I, per rematar la feina, la càmera de vídeo no ha funcionat, la qual cosa em deixa sense testimoni gràfic dels seus primers gols com a jugador. 

De moment, hauré d’esperar a tornar-lo a veure sobre la gespa vestit de jugador fins el proper dimecres, que se celebra la presentació oficial del Futbol Base del Vendrell. De ben segur que estarà molt guapo, amb la seva roba i les seves espinilleres (ai! canyelleres) o cnèmides o com es digui.

I, per tancar aquesta crònica, una pregunta: ha estat el Hat Trick del Biel una conseqüència d'aquell que Lineker li va fer al Madrid l'any 1986, i del qual vaig parlar aquí?