dimecres, 16 de novembre de 2011

Comencem la Lliga



El Vendrell, 12 de novembre
Prebenjamí B 4 - Calafell 1 (2-0, 1-1, 0-0, 1-0) 

Dissabte va començar la lliga per al Prebenjamí B del Vendrell. La competició es va estrenar la setmana anterior, però com que el número d’equips participants és senar els va tocar descansar. Una bona forma d’iniciar una competició esportiva.

Però l’hora de la veritat va arribar a les 11 del matí del dissabte. Els nens tenien ja moltes ganes, i feia dies que preguntaven quan començarien els partits de veritat. I l’hora va arribar. Els amistosos van quedar enrere i la lliga es va estrenar.



Van jugar contra el Calafell, un equip al qual havien guanyat amb claredat en dues ocasions. Potser això va condicionar el partit, ja que, encara que siguin nens petits, es van detectar signes de confiança. I potser pel cap d’alguns circulava un lògic pensament: “Si ja els hem guanyat abans, cal suposar que ho tornarem a fer amb facilitat, no?”. Doncs no. En l’esport no es pot donar res per suposat, tots els partits s’han de jugar, i fins que no s’acaba no es pot dir mai que res està guanyat. I això és un aspecte que també forma part de l’aprenentatge.

De fet, tot i que van acabar guanyant, es van trobar amb més dificultats de les esperades. Curiosament, només començat el partit van marcar dos gols en els primers tres minuts, la qual cosa feia intuir que serien capaços de mantenir la línia de joc de les últimes setmanes, amb uns partits on han dominat amb claredat als seus rivals, mostrant un bon joc que anava millorant a mida que passaven els dies, i donant mostres que aquests nens tenen molt de potencial i molt de camí per recórrer.


Després dels ràpids dos gols la cosa es va estancar. Els nens es mostraven espessos, perdien les seves posicions al camp, no eren capaços d’encadenar jugades de manera fluïda, i el primer quart va acabar amb un 2 a 0 però amb un joc gris. Durant el segon i el tercer quart la tònica va ser la mateixa. No acabaven d’agafar les regnes del partit i fins i tot donaven masses opcions als rivals, que van gaudir d’algunes oportunitats clares de marcar. 



El segon quart va començar amb domini del Calafell, però quan més ens estaven atacant el Biel va marcar el tercer gol pel Vendrell, i, a continuació, ells en van fer el primer. Aquesta part va acabar amb un resultat d’1 a 1 (i un global de 3 a 1).

El tercer quart va ser molt ensopit per totes dues bandes, tant que va terminar amb un resultat sorprenent en aquestes categories (0 a 0), i més després d’haver viscut la capacitat golejadora dels nostres jugadors durant els últims partits.



Finalment, va arribar l’últim quart del partit, un període decisiu en tant que si ens guanyàvem la suma de les quatre parts hauria donat un resultat global d’empat. Però, per sort, els nostres van ser capaços de marcar un nou gol, deixant el resultat definitiu d’aquesta part en un 1 a 0 favorable, la qual cosa tancava el partit amb dues parts guanyades, dues empatades, i un total de gols de 4 a 1.

Un partit, en resum, més emocionant per la incertesa del resultat que pel joc desplegat, que no va ser especialment lluït. Però això també és bo, ja que ensenya als nens que els partits s’han de jugar fins a l’últim segon. I, al mateix temps, també els ensenya que per molt bé que hagis jugat abans, o per molt bon equip que siguis –que ho són- tothom pot tenir un mal dia i entra dins del normal que no sempre les coses et surtin com esperes.


Diumenge vinent, però, estic convençut que tornaran a donar el nivell al que ens han acostumat, i segur que veurem de nou un gran partit d’aquests petits grans jugadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada