Ahir el Prebenjamí B del Vendrell va
celebrar el segon amistós de la pretemporada. Va ser al Vendrell, contra el
Vilanova, a qui van guanyar per 5 a 2 en un interessant partit on l’equip va
fer un bon treball.
Poc a poc les peces es van conjuntant, i cadascun dels jugadors va
assumint quina és la seva posició al camp i la importància de conservar-la en
la mida del possible durant tot el partit. Es tracta d’un grup amb moltes
possibilitats, ben equilibrat i amb molta il·lusió i ganes de fer coses. Només
cal veure com s’esforcen i lluiten al llarg del partit. I també cal veure amb quina alegria celebren cada gol que marquen.
És molt interessant descobrir la capacitat
d’aprenentatge d’aquests infants. Tot i la tendència natural a anar darrera de
la pilota, cada vegada interpreten millor que el terreny de joc és un espai –de
dimensions gegantines per a ells- que s’ha d’intentar ocupar en totes les seves
zones. I cada vegada que perden la pilota o que surt fora del camp, tots corren
a ocupar la seva posició per tornar a començar.
Aquest aspecte és un que el Biel té molt
interioritzat i l’aplica amb disciplina. Juga per la banda esquerra, del mig
camp cap endavant, i quan el seu equip no té la pilota recupera molt bé el seu
espai.
En el partit d’ahir el
Biel va fer algunes jugades de mèrit. Té una bona cama esquerra, i unes condicions
tècniques destacables. Amb tot, li manca una mica de força i un punt de
velocitat per aprofitar aquest potencial. És un bon passador, té visió del joc i
també, com és lògic, ha d’aprendre a interpretar determinats moments del joc,
com ara quan s’ha d’aturar i posar pausa o quan ha d’arriscar i intentar
desbordar. Però tot arribarà.
De moment està molt il·lusionat. I, el millor de
tot, està encantat amb l’equip i els seus companys.
L’entrenament d’ahir a
la tarda era una mica especial pel Biel. Després de dues setmanes de proves per
a tots els nens, s’havia d’acabar de decidir quins serien els quinze escollits
per formar part de l’equip per aquesta temporada. Malauradament, no tots podien
ser-hi, i dels gairebé 30 que vaig veure el primer dia no tots podrien
quedar-se.
Tot i que el Biel confiava en la seva capacitat, sabia que encara s’havia
de fer la llista definitiva. I ahir, en acabar la sessió, es va emportar una
gran alegria en veure que el seu nom estava entre els que formaran el Prebenjamí
B.
Enhorabona, Biel, t’ho
has guanyat. Per capacitat i per condicions. Però, sobretot, per la il·lusió i
ganes que has demostrat en cada entrenament.
Avui dissabte el Biel ha jugat el seu primer partit en un
camp de veritat, amb porteries de veritat i un àrbitre i un equip de veritat. Aquest
matí, a les 8, ja estava preparat per anar cap el camp, i a les 10 ha començat
un emocionantíssim match que res ha d’envejar als de primera divisió.
Abans de començar calia fer una mica d'escalfament previ, alguns exercicis i un rondo.
L’equip de l’Escola del Vendrell jugava contra els
Monjos, i el partit ha començat molt igualat, fins que hem marcat el primer
gol. Després, els rivals han aconseguit capgirar el resultat avançant-se per 2
a 1. Però, finalment, hem pogut acabar el partit empatant a 2. Els nens han fet
un bon treball, a més de posar una il·lusió i lluita en cada jugada realment
envejables.
El Biel ha jugat els dos primers quarts i l’últim. Té
molt de camí per recórrer, molt per aprendre, però tot i així ha tingut accions
destacables i ha fet alguna passada de gol. Ara ja està pensant en l’entrenament
del proper dimecres i en les botes de futbol que l’hem de comprar.
O sigui, que aquesta tarda tenim un altre partit, però al camp
del Decathlon.
Ahir divendres es va celebrar el segon dels entrenaments de l'Escola de Futbol del Vendrell.
Després de fer alguns exercicis previs els nens es van distribuir en grups per
jugar un partidet.
El Biel va fer un parell de jugades de mèrit per la banda esquerra, i va estar a punt de marcar el seu primer gol. En acabar, ens va dir: “Demà dissabte haig d’estar
aquí a les 9.15. Tenim partit”.
Avui estrenem bloc. D’aquí no res farà tres anys que vaig obrir pinyesicastells
amb la intenció de seguir l’evolució castellera del Biel. Poc a poc la cosa va
anar derivant cap a qüestions més genèriques, com ara l’actualitat dels Nens del Vendrell i altres assumptes relacionats amb el món casteller. Mai he perdut
de vista qui era el protagonista, però el fet d’assumir responsabilitats a la
Junta em van fer considerar, per una qüestió d’imatge, que els continguts
havien de ser més genèrics, i no centrar-me únicament en tot allò que tingués a
veure amb el meu fill.
Però avui el retorno tot el protagonisme. Perquè, com diria el meu amic
virtual Negre de Terrassa, aquest bloc és meu. I, per tant, faig amb ell el que
em sembli oportú. I diré el que cregui que hagi de dir i parlaré del que em
sembli que haig de parlar.
Ja fa uns set mesos que el Biel no fa castells. Ni els fa ni els vol fer.
Després de dos anys d’una intensitat brutal –el primer amb només 4 anys, i el
segon amb 5-, va arribar un moment en que va dir prou. La seva última cassola
va ser a les Decennals de Valls, i a partir d’aquella actuació no ha volgut
tornar a pujar. Un bon lloc per acomiadar-se. Per sort, vaig escriure aquest post explicant l’orgull que sentíem els seus pares per tot el que havia fet.
Coses de la vida, vistes com han anat després les coses, aquell escrit va ser
premonitori.
Deixo per més endavant escriure més detalladament sobre l’abandonament del
Biel. Ara, el que em mou és iniciar aquest espai per seguir la seva trajectòria
futbolera. Sí, futbolera. Feia temps que estava obsessionat amb jugar a futbol,
i que no parava d’insistir en que l’apuntéssim en algun equip. De ben petit ha
sentit atracció per qualsevol activitat que tingués com a epicentre una pilota.
I, especialment, si aquesta era de futbol.
L’interessa més el Canal Barça que
el Club Super3, els partits que els dibuixos animats (amb l’excepció de Tom i
Jerry, de moment), i els gestos i actituds de Messi que les de Dora
l’Exploradora. Què hi farem? Ens ha sortit futbolero fins a l’extrem, justament
una activitat que jo no volia que fes, perquè he jugat molts anys a futbol (la
foto següent em delata) i no m’agrada l’ambient que l’envolta, fins i tot en
els equips de categories inferiors on tothom es pensa que té per a fill un
crack en potència.
D’altra banda, no tot és negatiu. L’esport continua conservant en essència
uns valors –companyerisme, solidaritat, treball en equip, afany de superació-
que constitueixen uns bons pilars en l’educació dels nens. Si aquests conceptes
s’entenen no hi ha problema. Si la cosa es perverteix i acaba derivant en
competitivitat extrema, individualisme i egoisme, aleshores l’esport es
converteix en una altra cosa.
Però tant ha insistit que al final ho ha aconseguit. I dimecres passat va
fer el seu primer entrenament a l’Escola de Futbol del Vendrell. Per això, he
decidit obrir aquesta pàgina per anar tenint un recordatori del que vagi fent.
Una pàgina que mantindré fins que això duri, perquè mai se sap què pot passar
en el futur. Potser d’aquí a un temps torna a fer castells. O potser la seva
carrera castellera s’ha acabat per sempre, la qual cosa seria una gran
llàstima. Però, si així fos, els seus pares tornem a reiterar el nostre orgull
no només pel que ha fet durant els dos últims anys, sinó per la seriositat,
capacitat de sacrifici i compromís que ha demostrat durant aquest temps. Perquè
el que ha fet és molt gran.
I ara,
que comenci el partit. Un dia va dir el Biel: “vull jugar la Champions”. Doncs
apa, a treballar, que el camí és ben llarg.